Total de visualitzacions de pàgina:

divendres, 30 d’octubre de 2009

Autor: José Ángel Hernández Sánchez



Versos

para que nos comprenda

el silencio.

¿?

Si te atas,

con lazo;

nunca con nudo corredizo.

¿?

Las mentes obesientes

se ciñen a los dictados.

¿?

Ante la incapacidad de gestión,

capacidad de digestión.

¿?

Subrogat el tedi general.

¿?

No vull ser persona non grata,

només vull viure sense picors.

¿?

Afortunadamente no es posible

cantar y lamer

a un tiempo.

¿?

Yo soy yo

y mis esclusas.

¿?

De Afuerismos (inédito).

dilluns, 5 d’octubre de 2009

DOS POEMES

Autor: Josep Igual Febrer





Bagatge

Eugenio de Andrade

De la cendra erma a la fimbrant claredat cereal.
No voldria altra cosa en els solcs de tinta.
Teixir l’altaret de signes esvelts i oxigenats,
posar rostres asserenats, atemporals,
a les boirines de granit grisenc.
I tot, per adormir-me,
profitosament esgotat, en el pòrtic de la nit gran,
creient que l’esforç a repèl potser deixarà
quatre compassos de teranyina subtil
pel llarg desert del meu poble.

Escataré la cendra erma –cisellant granit aspre -,
les boires denses, i em sabré desvetllar
la figuració dels cereals rebrotats entre la sang muda
i la tinta de llimona.
No voldria altra cosa com a bagatge
per restar adormit arran de la terra calenta.





Teixits

També és vida la memòria rasa,
quan el dolor no admet artificis,
quan les ombres endolades
no permeten el verb sense culpa,
la greu joguina en la soledat
de l’habitació blanca.

Enterres un desig en un cavalló
de terra roja. Assenyales el niu
de la llavor inútil amb una pedra casta.
Reprens la vànova de la memòria.
Teixir i desteixir, esperant giravolts
generosos arnant la història trista
que rescriu el cruixir d’ossos perdedors.

També és consol la flassada imaginativa
sobre records perfumats d’anècdotes
que potser desvetllen impagables categories
de noves mans, lliurant-se en assistències
que pregunten pel domicili de la justícia.

dijous, 1 d’octubre de 2009

Amb desig d'esborrar tant dolor... de Jesús M. Tibau

Les primeres paraules abocades al riu poètic d'esta mostra són de Jesús M. Tibau, gran escriptor de textos breus, dinamitzador cultural, company, amic,... amb un dels blocs més estimulants de tot el territori de parla catalana.

Li agraïm la seua tramesa.

jesusimaite@gmail.com
www.escriptors.cat/autors/tibaujm
http://jmtibau.blogspot.com "Tens un racó dalt del món"
http://unasortidadigna.blogspot.com


Amb desig d'esborrar tant dolor
m'invento abraçades,
calculo l'espai del teu cos
somio que no somio.

I domestico l’absència,

i faig de l’anhel clos

un niu d’esperança.


L'autor ha tingut la gentilesa de facilitar-nos un vídeo que il·lustra el poema:
http://www.youtube.com/watch?v=QE2UzaVxoSo&feature=channel_page