Total de visualitzacions de pàgina:

diumenge, 14 de març de 2010

PROGRAMA DE LA I MOSTRA OBERTA DE POESIA D'ALCANAR


(Pitgeu sobre la imatge per a fer-la més gran)
Ha arribat l'hora de trobar-nos i escoltar poesia.
La participació ha estat un èxit. Hem estat més de 40 les persones que hem enviat alguns poemes.
La procedència i la diversitat de tendències és notòria. Malauradament la distància o les ocupacions impediran que alguns puguen acudir-hi. Tot i així ens podem consolar pensant que tenim al nostre abast els seus poemes i vídeos, que agraïm molt sincerament.
Tornem a recomanar la lectura reposada i els comentaris per a augmentat la vitalitat d'esta Mostra de Poesia que hem construït entre totes i tots.
La poesia està viva i esta lectura pública cerca posar en contacte a la poesia amb el públic. No volem que siga només una trobada de poetes, volem que siga una trobada de persones lectores de poesia, perquè som conscients dels grans valors que la poesia aporta a les persones i a la vida, Hölderlin ja ho va dir: "El que perdura ho funden els poetes".
Us estem molt agraïts a totes i tots!

diumenge, 7 de març de 2010

Olivier Herrera




CANT D'AMOR I DE FIDELITAT

A ALCALÀ DE XIVERT, ALCOSSEBRE I CABICORP



I abans de l'home,
l'olivera era la mare
i la font de la vida.
I jo sóc oli,
el fill de l'olivera.
Sóc celta i ibèric,
el fruit salvatge i lliure
d'un arbre sòlid i productiu.

Jo vivia en el Palau,
Poble Antic i la Solivella
quan Roma no era Imperi
ni Jerusalem llegenda.
Jo vinc de Cabicorp,
d’Alcossebre i de Xivert.
Vinc dels Terrers Blancs,
del Coll i de la Mateta.

I d'Alcalà,
el meu cos és i serà
la pols dels seus camins.
Jo vinc de les Estelades,
i de la Bassa d'Amet,
del Fons del Camp,
d’on collíem el blat
en la terra de pa.

I d'Alcalà,
el meu cos és i serà
la pols del seus camins.
El meu cos
son les ametlles d'Estopet
i el raïm de la Foia,
les taronges de Rivavaques
i l'aigua de la Palava.

Vaig lluitar en Enesa,
en Torre Badum
i el Pla de Roda,
i vaig portar la senyera,
amb el Rei en Jaume,
de l’Aragó i el Principat
fins el País
i a la ciutat de València.

Vaig viure i conviure
amb el moro fins el 1609,
pujava al seu castell
per seure a la seva taula.
I el dia que ell
se'n tornaria més enllà del mar,
jo li guardaria la sínia,
el foc i l'art, la sèquia i l'horta.

Sóc el fill
dels pins d’Irta
i de les petxines
de la Cala Mundina.
Vaig defensar el poble
de l'atac pirata.
Vaig posar al Campanar
la pedra més xicoteta i més alta.

Sóc gaspatxer,
fill d'aquest poble.
Vaig nàixer
del ventre generós
d'aquesta terra.
I defenso
i honoro
terra i casa.

Domitila,
la meva mare,
xicoteta i dolça
com una pruna,
valenta i dura
segava amb la falç
de sol a sol,
de lluna a lluna.

I jo sóc oli,
sóc el fill
de l'olivera,
sóc la pols
dels teus camins,
Alcalà,
Mareta
Meva.
Any 1979


CRÒNICA D'UN VIATGE

I
DEL BAIX MAESTRAT


Sóc el fill d'un país
on la terra i el sol,
ens han donat l'olivera,
el taronger i l'ametller,
com a fruits del seu amor.

Sóc fill de Domitila i d'Olivier.

Vaig nàixer a Cabicorp,
terme d’Alcalà de Xivert,
quan la Plana
es va vestir de blanc,
l'any de la gran gelada.

El meu pare,
treballador del camp,
va donar la seva sang,
pels seus fills,
per l'amor a la llibertat.

El dia que el van matar,
en Cabicorb i Torrenostra,
en Alcossebre,
Torreblanca i Alcalà de Xivert,
el cor dels homes es faria xicotet.

En sentir els trets
i l'olor de pólvora,
els animals de ploma
alçarien el vol,
volarien nord enllà.

Les mans i els ulls
de les dones
i els homes,
foren un crit i un plor
clamant al cel.

Passarien els anys
que tot ho curen.
Els xiquets es farien grans
i sabrien respectar
i estimar el seu poble.

Avui jo treballo
i visc a Alcossebre
a l'ombra de la serra d'Irta,
Visc a vora mar,
davant les Columbretes.

Visc on les aigües són netes,
i les platges són amples
i de sorra fina.
Davant d’on el cel i el mar
es besen en la ratlla blava.


A L'ALTA BRIANZA

II


I perquè estimo la meva gent,
el meu poble i la meva terra,
estimo la gent i el poble
del pintor Marco d'Oggiono.

El país d'Alejandro Manzoni,
el poeta que, amb l'amor,
parla del treball i dels afanys
de la gent Llombarda.

El poeta que ens conta la història,
d'un poble que a l'ombra
de les muntanyes de Sant Primo,
Resegone i Grigna.

Creix amb la voluntat irreductible
d'ésser lliure i de viure.
A la vora dels llacs
D'Annone, de Lecco i de Como.

En Montevechia i en Bellagio,
en la Rocola i en Bergamo,
he vist a qui treballa i defensa,
el seu dret a una vida culta i digna.

I sento i estimo amb l'ànima
la meva gent d'Oggiono,
aquest el meu poble
de la dolça Brianza.

Luigi, Agnesse, Felí,
Dionigi, Anna, Franca,
Luigi, Lulla, Laura,
Sílvia.

En Oggiono i en Alcalà,
en Alcossebre i Bellagio,
en la Dolça Brianza
i el Baix Maestrat.

Defensem casa i terra
i el treball creatiu.
Estimem el cant de la merla
al fons de l'olivar.

Estudiem la nostra història,
creixem a la llibertat
en estimar i respectar
a l'home i a la natura.
Gener 1982

http://www.poetasdelatierra.org