Total de visualitzacions de pàgina:

dissabte, 9 de març de 2013

Carles Vall




Ferida oberta...


Ferida oberta
cos de poema,
bateig de sang
a cada vers.

Solitud a cor obert.
Vida llaurada
sense sembrar.
Dues mans a la
rosada de viure.

Destins predestinats...?
No, pedres ran de peus.
Somriures a ull nu.
El mussol sempre
amb la boca tancada...
Les estrelles s’asseuen a la
falda de les il·lusions.
Uns llavis sense filferro d’espines.
Proximitats a flor de pell.

Pa de capvespre,
aigua de lluna.
Tu i jo en el camí
que du a la creu de terme.
Al jardí del teu somriure,
m’hi perdo en flor...

Dona

Nascuda per ser lliure
amb la teva llibertat.
Cap cadena de cap classe
pot ser la teva presó
ni esclavitzar-te...

Sense Tu no hi ha vida.
La Terra és Dona, com l’aigua,
com la Lluna, la il·lusió,
la carícia, la passió...

Ets música a la
dansa de la vida.

Ets somni a la
realitat del dia a dia.


Nascuda nena Dona persona
sense la supervisió
ni aprovació de cap home.

No és un objecte,
ni té l’etiqueta del preu,
ni una andròmina,
ni és una màquina
de plaer, ni l’esclava
de ningú, he dit
de ningú!

Alegria

L'alegria no és un vi,
ni un silenci, ni un crit,
ni buidor, tampoc solitud,
ni un brindis sense copa,
ni un foc sense flames..., 
ni tenir sempre un
no a la boca..., 

ni fer-se l'amor
en solitari..., ni dir
sempre que sí,
ni cercar un lloc
que en venguin...,

alegria és el que Tu
sents i vius dintre teu
i comparteixes, i empeltes
i abraces i petoneges...,

el somriure que neix als
teus llavis sense dir res...,
és alegria, quan el cor
et canta un nom,
i l'eco et du la vostra cançó...

Quina és la teva alegria...