XV Mostra Oberta de Poesia a Alcanar

La Mostra Oberta de Poesia a Alcanar és una trobada poètica que acull diverses tendències poètiques al voltant del Dia Mundial de la Poesia

divendres, 11 de setembre del 2015

Descàrrega del llibre de la VI Mostra Oberta de Poesia a Alcanar

https://drive.google.com/file/d/0B-0s2tGd0163c2FRQXZ1Y3BTbmc/view?usp=sharing

dissabte, 4 d’abril del 2015

Participants i participacions Visuals a la VI Mostra

Vídeos de la VI Mostra

Presentació


August Bover



Marcel Ayats & Maria Romaní



    ALBAT: Carles Alberdi (il·lustrador) i Eduard Batlle



      Maite Bel Carapuig

          Baltasar Casanova Giner



            Víctor Canicio Chimeno



                Rafael Haro



                    Glòria Fandos



                  Fede Cortés



                    Joan Guasch i Torné


                      Anna Maria Ulldemolins Soldevila




                      Josep Miquel Gràcia Zapater




                        Maria Dolors Renau Manen


                          Maria Josepa Ribera Vallès


                            Gener Barjola


                              Fèlix Rodríguez Fandos



                                Raimond Aguiló Bartolomé



                                    Jesús M. Tibau


                                      Tomàs Camacho Molina



                                      Magda Guillén Gómez


                                      diumenge, 22 de març del 2015

                                      La VI Mostra després de la VI Mostra

                                      Estan publicant-se comentaris, fotos, a diverses Xarxes socials, al Facebook, als blocs,... Posaré aquí alguns dels enllaços i us suggerixo que, qui vulga, els penge en forma de comentari.

                                      Moltes gràcies a tothom!

                                      Jesús M. Tibau (al Facebook):
                                      La Mostra Oberta de Poesia d’Alcanar arriba a la 6a edició, i crec que la podem considerar d’exitosa i, per aquest motiu, vull exclamar tres bravos!
                                      Bravo pel Tomàs Camacho, ànima, cor i cervell de la Mostra. Tomàs ens acull a Alcanar amb un somriure plaent, que reconforta, amb els efectes d’una càlida abraçada. Gràcies al seu tarannà, tot discorre amb facilitat, llisca suau i agradable, i es respira un aire de serenor i amistat.
                                      Bravo per l’Ajuntament d’Alcanar, sense l’aposta del qual la Mostra no seria possible. Gràcies per no buscar el rendiment ràpid i segur, el resultat fàcil, i confiar en la cultura com a forma de difusió i enriquiment d’un poble.
                                      I, per què no?, bravo per tots i totes que hi participem, gent senzilla, veterans uns, novells altres, tots com a iguals, que arribem d’arreu sense buscar cap premi, sense avarícia ni càlculs, alegrement, pel plaer de compartir, sumar i emocionar-nos.

                                      J. M. Gràcia Zapater (A Lo Finestro):

                                      VI Mostra Oberta de Poesia d’Alcanar

                                      Alcanar 0101
                                      El dissabte 21 de març tingué lloc la jornada de la VI Mostra Oberta de Poesia d’Alcanar, gràcies a la iniciativa i molt de treball del poeta i professor Tomàs Camacho. Més de 40 poetes han participat aquest any en la mostra, i molts d’ells assistiren a la jornada i llegiren els seus poemes. Al llibre, editat per la Regidoria de Cultura de l’Ajuntament d’Alcanar, es recullen totes les participacions.
                                      Camí, millor dit, autopista de tornada a casa en venien flaixos accelerats del que havia passat hores abans. Tot d’una en arribar a casa, mans al teclat de l’ordinador i maldant recordar els flaixos, només em va sortir aquesta mena de columna de versos que com sóc jo l’administrador i productor del blog, goso publicar-los tot seguit, amb unes quantes fotografies. A més com són per als amics…:
                                      Hi plovia al matí,
                                      hi plovia més tard,
                                      al Montsià plovia,
                                      hi plovia a Alcanar.
                                      El cel que plovia
                                      la terra goluda,
                                      hi plovia versos,
                                      hi plovia un mar
                                      i poemes muts,
                                      sentiments i música,
                                      records i vivències,
                                      històries petites
                                      que sempre són grans.
                                      Morien paraules,
                                      vivien somriures.
                                      Dos ulls s’escapaven
                                      i els desmais amb llàgrimes
                                      jugaven als daus.
                                      I a un racó del temps
                                      el riu i la terra
                                      feien déus de fang.
                                      Cantaven versos als angles
                                      de bisectrius matusseres,
                                      integrant líriques àrees
                                      d’infinitud i metàfores.
                                      S’ocultà un poeta
                                      entre el seus poemes
                                      i dels fulls del llibre
                                      plenituds buidaven.
                                      A la platja, el mar
                                      tèrbol, cridaner.
                                      I al sol de la Lluna
                                      i amb vi de Falset
                                      ho vèiem tot clar.
                                      I va ploure més
                                      i va ploure tant…!
                                      Potser encara plou
                                      pels taronges
                                      obscuritat
                                      i temps
                                      i vers
                                      ibers
                                      per
                                      la
                                      mo
                                      le
                                      t
                                      a
                                      .
                                      OLYMPUS DIGITAL CAMERAOLYMPUS DIGITAL CAMERAOLYMPUS DIGITAL CAMERAOLYMPUS DIGITAL CAMERAOLYMPUS DIGITAL CAMERAOLYMPUS DIGITAL CAMERAOLYMPUS DIGITAL CAMERAOLYMPUS DIGITAL CAMERAOLYMPUS DIGITAL CAMERAOLYMPUS DIGITAL CAMERAOLYMPUS DIGITAL CAMERAOLYMPUS DIGITAL CAMERAOLYMPUS DIGITAL CAMERAOLYMPUS DIGITAL CAMERAOLYMPUS DIGITAL CAMERAOLYMPUS DIGITAL CAMERAOLYMPUS DIGITAL CAMERAOLYMPUS DIGITAL CAMERAOLYMPUS DIGITAL CAMERAOLYMPUS DIGITAL CAMERAOLYMPUS DIGITAL CAMERAOLYMPUS DIGITAL CAMERAOLYMPUS DIGITAL CAMERAOLYMPUS DIGITAL CAMERA



                                      Fede Cortes:
                                      Com cada any, comencem la primavera amb la Mostra de Poesia d'Alcanar.
                                      Aquesta vegada amb molta participació de poesia visual, cal·ligrames, combinacions de lletres i imatge...
                                      El nostre padrí, amb la intenció d'aportar alguna cosa que estigués a l'altura i no semblar un antic, se'n va haver d'anar a buscar als calaixos més fondos del despatx.
                                      Total, que el que va trobar era tan vell que estava en castellà, perquè en aquell temps encara no dominava la llengua materna.

                                      Si voleu veure aquesta relíquia que d'aquí a uns anys segur que tindrà una cotització astronòmica podeu clicar aquí

                                      Per a fer-ho més atractiu als coleccionistes d'art posem també, més avall, el vídeo de la seva actuació.





                                      No es feu il·lusions però, els hereus universals som nosaltres.

                                      Johnson&Johnson,
                                      detectius hereus del poeta


                                      video

                                      VI Mostra Oberta de Poesia d’Alcanar
                                      D´OBJECTIU ALCANAR   
                                      Tingué lloc la jornada de la VI Mostra Oberta de Poesia d’Alcanar, gràcies a la iniciativa i molt de treball del poeta i professor Tomàs Camacho. Més de 40 poetes han participat aquest any en la mostra, i molts d’ells assistiren a la jornada i llegiren els seus poemes
                                       
                                      Objectiu Alcanar​ VI Mostra Oberta de Poesia d’Alcanar
                                      Més informacions a www.alcanar.org  www.alcanar.net

                                      diumenge, 15 de febrer del 2015

                                      El 21 de març de 2015, de 10 a 11: Compra - venda - intercanvi - exposició... A la VI Mostra Oberta de Poesia a Alcanar

                                      August Bover ens ofereix:

                                      VENDA

                                      En pèlag d'amor (4 exemplars)
                                      L'hivern sota el Cadí (3)
                                      Terres de llicorella. Imatges del Priorat (3)
                                      Cloc! segona edició (4)
                                      Beabà (4)







                                      EXPOSICIÓ

                                       Toni Gol diu L'hivern sota el Cadí:  http://youtu.be/6w82cOiXRyQ

                                      Tràiler de l'espectacle Cloc! i altres sons , amb poemes de Cloc! i de Terres de llicorella. Imatges del Priorathttp://youtu.be/2dMcKpn-yPc

                                      Marcel Ayats & Maria Romaní ens oferixen:

                                      •                    Naufragi silenciós d'ales cremades. Marcel Ayats. Ed. Columna
                                      •                    El clima de l'asfalt. Marcel Ayats. Ed. Papers de Versàlia



                                      •                    Història Universal. Marcel Ayats & Maria Romaní. Pliegos de la Visión. Ed. Babilonia

                                      dissabte, 31 de gener del 2015

                                      Tomàs Camacho Molina

                                      Homenatge a Francisco Peralto i Corona del Sur







                                      Amb esta aportació es dóna per finalitzada la participació oficial a la VI Mostra Oberta de Poesia a Alcanar. Recordeu que podeu, igualment participar fent comentaris.
                                      Moltes gràcies per la participació

                                      diumenge, 25 de gener del 2015

                                      Jesús M. Tibau


                                      dimarts, 20 de gener del 2015

                                      Albert Guiu Bagés

                                      RECORDADA REINA ANA MARÍA MATUTE

                                      Las palabras, de duelo, por tu muerte,
                                      negras, antónimas,
                                      de ellas mismas cuando fluían de tu luz.

                                      La literatura, de duelo, por tu muerte,
                                      silenciosa, antónima,
                                      de la piel de agua de inmortal elegancia que le regalaste.

                                      Las horas, plañideras de duelo, por tu muerte,
                                      tristes, antónimas,
                                      de tu fertil productividad de profundidades del verbo.

                                      La historia, ataviada de respeto, por tu muerte,
                                      de riguroso oscuro de luto, antónimo,
                                      del ejército de luciérnagas que nos mostraste.

                                      La admiración, una bandada de lágrimas, por tu muerte,
                                      aves devotas de tu profundidad, antónimas,
                                      de las rebeldes excelencias de tu imaginación infinita.

                                      La memoria, una mirada incapaz de olvidarte,
                                      recordada Reina Ana María,
                                      de alma inteligente, sensibilidad mirífica y literatura en mayúsculas.

                                      diumenge, 18 de gener del 2015

                                      Raimond Aguiló Bartolomé



                                      Les llambordes de Jack Nicholson




                                                Els poetes, per naturalesa receptius i, un cop rebut el missatge,
                                                emissors, podrien dir, despreocupadament: jo i la poesia, déu
                                                en poder de Déu.
                                                                                   
                                                              Màrius Sampere i Passarell


                                                        Potser és la meva pàtria nua qui encara em veu
                                      en la nuesa dels anys viatjant amb totes les preguntes
                                      a la polpa dels vents inaudits.
                                      Aquest instant m'enlluerna i separa
                                      les ratlles de les llambordes per no xafar cap història.
                                      M'enfonso en el meu deliri i cremo, arremangat, encens
                                      en les nits insomnes dels lliris cruixents i sorruts,
                                      quan en surts àgil i perplex allunyant-te a contracorrent
                                      en el riu cabalós per navegar assolellat en la memòria
                                      i fer créixer pastilles de diazepam. Només cal fer un clic
                                      al jersei de ratlles verdes que ara per ara llueixes.

                                      La nuesa pot ser sempre  la llum que no gossa mirar-te
                                      a través del cristall clarobscur que branda ple de luxúria,
                                      les celles arrufades fan becaines insòlites vora la bauma
                                      desvetllant els marjals estimbats, (McMurphy ha perdut la son),
                                      la broma ha dividit el cel enlairat en sanefes d'amor
                                      després de l'abraçada, més tard barrots d'aigua s'han desfet,
                                      les mirades han quedat en el còdol del tu xafogós
                                      sense contorns eixuts; però encara tinc la sort de treure el cap,
                                      ‒si m'ho penso‒ de sota l'aigua llefiscosa del llac.
                                      Puc obrir tots els secrets a l’entrecuix de la cova frondosa
                                                        incontestable del desig, més tard el cràter es fa l'oblit
                                                        i té els solcs de l'edat  (barnús blanc sense anagrama)
                                      i els ulls del centre de l'univers són rius evidents de lava.

                                      De puntetes, tot és fosc, la paraula  en la distància,
                                      l'instant mortal quan t'ofegues en l'absolut infart
                                      sense aclarir-te i vols tornar i no pots al lloc que t'acull
                                      sense becaines, amb ferides mal curades i emboscades
                                      i trencadissa de vidres policromats a patacades.

                                      Lliures una carícia quan el sol es pon fet a miques,
                                      esclaten els ulls i el carter no ha tornat, i sorgeix el dubte,
                                                        anuncies la humitat i ningú se n'adona del fang sensual,
                                                        creix la llavor ara mateix, al vaivé d'una ventada insòlita
                                      plena de gest, potser la teva indiferència
                                      malfiada, l'arena escurada de la platja, res més.

                                      Encara som el que hem callat, qui mastega
                                      a desgana l'atzar, la deserta innocència,   
                                      la polpa de la nosa, el destí per on s'estimba el somni
                                      a les mans, quan tota llum s'escorre rebregada
                                      i promíscua, llaminera, remota i prou.

                                      El silenci ressona dins les parets blanques
                                      quan mai té pressa, el mirall rellisca ufanós,
                                      crec en un lloc cercar la teva mirada ingràvida,
                                      quan algú no sap què mira es perd, i es vessa
                                      entre tots i no es troba, desfullat, mai més.
                                      Sense arxipèlags ja no es fa l'amor,
                                      és un sotrac seguit d'ensopegades,
                                      el teu refugi és aquell lloc imprevisible miraculós
                                                        resta potser una altra cosa, millor impossible.
                                      Un instant semblant a un altre instant
                                      tan petit que ni es veu, un punt fix i arrodonit
                                      potser el niu del cucut, un cel sense sostre
                                      pofet de ximpleries entenedores que no hi ha enlloc,
                                      puc escriure, quan escric en relleu fent cercles
                                      en un forat, en un buit, i un buit en un crit
                                      quan caus i un altre escriu amuntegat.

                                      Un replec meu són molts plecs d'uns altres plecs,
                                      la feblesa poca cosa més que un bes i un gest,
                                      la resta potser la meva pàtria. Tanmateix.
                                      -------------------------
                                      Aquest poema va ser guardonat amb
                                      el Premi de Poesia Ciutat de Sant Andreu de la Barca 2013