Dolors Fibla Matamoros

Llorens Marín Rosales

QUAN ESCRIC

De ben petita, que m’ha agradat escriure, fent-me recordar així, moltes vegades, el que passava al meu voltant.

L’escriptura em portava, i em porta… més enllà.

Són pensaments que arriben com a onades plenes de records, vulguent ser escrits eterns, per a que mai siguen oblidats, quedant-se com a sentiments sincers que un dia van ser guardats al meu arxiu d’emocions recollides al llarg del temps.

Records del passat, que venen a la ment, i que s’han de fer constar, per a que, en un futur no molt llunyà, els tinguem ben presents.

Guardats al calaix de les emocions, del que, tot i escoltant el seu batec, no ens vam atrevir a dir.

Deixant-ho per a sempre, entre ratlles traçades… dintre del meu cor.

Llorens Marín Rosales

LA VIDA

No és sempre tan fàcil o difícil, no té perquè ser tot blanc o negre… ni dolç o salat… ni bo o dolent… ni sincer o emmascarat. Al fàcil no se li dona, potser, importància perquè no costa. El blanc i negre es poden mesclar i surt un gris. Els contrastos de sabors fan pensar, saborejant-los… I una persona sincera no té perquè emmascarar res, perquè la sinceritat surt del cor, i el cor mai no enganya. Degustem instants plens de provatures que ens facin bé, i gaudim de les emocions sentides i trobades, que ens fan coincidir en diferents trams del camí que ens presenta la vida.