Pilar Cabrera

Matinada

Quan la nit es treu la mandra,

llençols rebregats obren els ulls.

Llavors, de sobte apareix la màgia.

 

 

Absència i llum...                                 

               

           "Mai ens han dit que seria fàcil"

Encara és negra nit al carrer,

he matinat, i com cada dia

desfaig el camí d'anada.

La llum d'aquella finestra

avui poc encesa, va cremant,

i nosaltres mai sabrem

qui ha volgut deixar-la...

Poc a poc, vaig viure

canvis al meu cos,

canvis d'alegria,

de goig i d'incògnites,

de no saber res,

d'espera molt llarga

i absència fosca.

La llum d'aquella finestra

avui poc encesa, va cremant,

i nosaltres mai sabrem

qui ha volgut deixar-la...

Guardava l'anhel

a la butxaca del cor.

Bocinets d'història

plens de personatges,

viuen agraïts

a gotes de tinta

amb color distès.

La llum d'aquella finestra

avui poc encesa, va cremant,

i nosaltres mai sabrem

qui ha volgut deixar-la...

Encara és negra nit al carrer,

desfaig el camí d'anada

i malgrat l'absència,

sere dolçament feliç

lloant bocinets d'història.

De la meva història

amb color distès.

La llum d'aquella finestra

avui poc encesa, va cremant,

i nosaltres mai sabrem

qui ha volgut deixar-la.