Ramon Sellarès i Enrich

1

fa veus pels plecs de la mar
el peix
doblecs com pèls
o núvols tan sols
o agulles últimes
d'un vaixell que passà
talment reflex
arrabassant
la discussió remota
dels fruiters paridors d'èxtasi

escric
que hi ha follets
al meu vessant
i que flames certes els sacsegen
els cabells
davant l'immadur estrenar-se del dia

tot jo
color ferradura

2

Es van agenollar.
Els que l'han vista
asseguren:
s'assembla
a la felicitat
poder recordar-la:
els peus nus
un Vesuvi:
les llàgrimes calentes
-negres-
solcant la primera albada.

Com si la inevitable cara
de la consciència
fos la boca
de l'infern
-tota
...carmí-.

3

el caragol del cos
animós
goludament tomba
sentits i enerva
el fat de la llum


antic gresol
d'amants
la lluna
s'encenia ahir

exagerada

i
tota borromba