Tomàs Camacho Molina

 

TERRA D'ACOLLIDA

Tu tens les raïls endinsades 

en el cor d'aquesta terra,

terra que fou dels teus avantpassats.

Gent teua que sentí les campanes

més antigues d'aquestes valls

i va formar els mots 

amb què beneïm el pa i el vi.

No deixes que la supèrbia et porte

als núvols

i, com àguila, desconegues

el patir dels qui no tenen raïls, 

que vagaren per la terra com rodamons

i no trobaren el seu lloc.

Tu ets el qui ets per sort,

ells són un accident

i només disposen d'esforç i voluntat

per enlairar banderes.

Hi ha quelcom profund

que es troba a l'origen dels mots

i que ignora el vestit de la forma i els sons,

un pont entre els somnis dels hòmens

que fa que siguem germans o enemics.

Obriu les portes a qui fuig de la guerra,

de la fam, de la misèria. 

Recordeu quan éreu tan pobres

que havíeu de marxar nord enllà.

Feu-los fàcil el camí,

no els menyspreeu per ignorància.

Doneu-los afectuosament

les vostres paraules. 

Deixeu-los ser uns més entre vosaltres,

perquè el camí i la nit

pot esdevindre per a tots.

Imatge: Damià Montes Martínez

Finalista del 5è Premi Ribera d’Ebre de Poesia Recitada