Bacus menava el bus de l’institut.
Orat, zigzaguejava la via augusta
empaitant zombis i bruixots.
Els mostatxos ens paraven
no per engabiar el cafre,
a caramull de mistela i de cassalla,
sinó perquè buscaven el Lute,
que havia furtat quatre gallines.
Recontracapicollonslladre!
Perquè els àngels llegiren des del cel
el nom del poble, volantiners
amb espardenyes d’espart
el brodaren amb flors veganes a la muntanya.
Els dies que va dir només CUL,
amb delit somiàrem les vores:
pastissos de glòria efervescents.
Quina feinada confessar l’excés:
el mossèn, orb tal talp, poc clissava
el joc floral, font del mal,
i no entenia res. O, reprimit,
feia l’orni perquè li referírem
l’èxtasi amb senyals i pèls.
Als tretze anys, prenyat de pors,
ogres i manies, em gitava
amb un coltell sota el coixí.
No m’hauria sentit segur
ni amb un AK-47 als dits.
Ara, amb porta blindada i reixes
a les finestres, dorm, petant de dents,
a la cambra del pànic amb el llit
farcit de mil míssils antimíssils.
Creixença d’ase.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada