L’HIVERN I LA PRIMAVERA
A tu, papa
a la mort que ens partí la vida
vinc, dels teus ulls que parlen
dels amelers florits a ple hivern
de ser com una barca
i no tenir cap rem
sento les campanades
que no toquen als cors
ni a la foscor que rebossa
enmig de tots estos plors
i parlaré del silenci
dels dies que es farien llargs
de la lleugeresa dels cossos
dels teus ulls que callaran
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada