ON MOREN LES HORES
No sé si m’ha enxampat Novembre
o són les passes qui l’han atrapat,
però tornem a coincidir.
Com amb les terrasses tancades dels bars,
els primers anoracs i la roba d’abric.
El groc de les fulles pinta el terra
del mateix tint que la llum que es perd.
El mateix color amb el que moren les hores
i convida a fer curtes les passes
i lenta la vesprada.
I arribaran les boires i el fred
que ens faran confondre l’hora,
que ens faran tancar a casa
per veure, un any més,
com la llarga nit ens torna a abraçar.
Perquè la foscor ens mostra els somnis
que són les provisions de la vida,
per mantenir-la amb ganes d’abraçades,
de seguir agafant-nos les mans
com aquells enamorats.
Quan arriba l'hivern i ens fa quedar a casa...
ResponElimina