JA N’HI HA PROU
Què se n’ha fet de la pau, ciutadans del món?
L’heu estripada com parracs ensangonats.
Digueu-li guerra, lluita, combat, operacions, batalla,
tant se val, qui mata un ésser humà és un assassí,
sigui el que sigui el color de la pell o del vestit
o el color de les idees o el color de la justificació.
No malgasteu més temps en cercar motius,
ni justificacions, ni causes majors, ni menors,
ni si és pel bé de tots o d’uns quants,
no cal.
La gran mentida: Si vis pacem, para bellum.
La gran veritat: Si vis pacem, para pacem.
Poseu-los noms a aquells que manen matar,
són els que premen el botó de la màquina
de la destrucció i de l’acarnissament,
mai van ells al camp de la mort, són al cau:
són uns covards.
Fabricar fusells, tancs, míssils, avions de combat
i allò que pugi matar en la guerra
és negoci inhumà.
Si no hi haguessin tantes armes de tot tipus,
no en caldrien tants de militars,
tants galons, tants uniformes, tants vestits:
boscosos, camuflats, de desert, de combat,
navy seals, ranger green, multicam, tiger black,
p i x e l a t s...
Si no hi haguessin tants militars no caldrien
tantes guerres.
Si no hi haguessin tantes guerres no caldria
guanyar-les, ni fer les paus,
ciutadans del món.
I els carrers, les places i els parcs estarien nets
d’herois de pedra, de marbre o de metalls,
ciutadans!
Si no en teníem prou, encara hom fanfarroneja
amb les armes de destrucció massiva
i l’armament de l’espai.
Collons, ja n’hi ha prou,
ciutadans!
La guerra sempre negoci i ambició! Quina tristesa bèl·lica...
ResponElimina