LA MUSIQUE SOUVENT ME PREND COMME UNE MER!*
Segona meitat del segle XX, en una platja del sud d’Europa
A l’estiu, prop de l’aigua,
amb l’escalfor del sol a les mans,
ocells canten, lluny de la por,
auguris ferms i favorables:
Nel blu di pinto di blu,
Only you...
Sapore di sale,
The river...
Les melodies fan somniar
un futur d’estels propers
i d’altes branques,
les que reben més llum,
les que miren l’infinit
buscant les lloances del vent.
Primera meitat del segle XXI, en una platja del sud d’Europa
Avui és gran:
els somnis jeuen davant d’ella,
en rangs nombrosos,
com a trofeus perduts.
Quan l’atzar torna a cantar
aquelles màgiques tonades,
lloses li cauen al damunt.
Jou pesant d’un destí
d’on l’esperança ha fugit:
Nel blu di pinto di blu,
Only you...
Sapore di sale,
The river...
La vida només li ha donat
veus remogudes i mots abruptes.
Tristesa immensa, glaçadora,
plana damunt seu:
el fracàs roent, li crema el cor.
Gemega l’arbre ferit pel rabent garbí,
pel xàfec furient, vessant per tots costats...
─Rígida com un crit, una música ve de
molt lluny,
en la nit, fins a la meva vida...**
* Vers de Charles Baudelaire.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada