DOS POEMES

Autor: Josep Igual Febrer





Bagatge

Eugenio de Andrade

De la cendra erma a la fimbrant claredat cereal.
No voldria altra cosa en els solcs de tinta.
Teixir l’altaret de signes esvelts i oxigenats,
posar rostres asserenats, atemporals,
a les boirines de granit grisenc.
I tot, per adormir-me,
profitosament esgotat, en el pòrtic de la nit gran,
creient que l’esforç a repèl potser deixarà
quatre compassos de teranyina subtil
pel llarg desert del meu poble.

Escataré la cendra erma –cisellant granit aspre -,
les boires denses, i em sabré desvetllar
la figuració dels cereals rebrotats entre la sang muda
i la tinta de llimona.
No voldria altra cosa com a bagatge
per restar adormit arran de la terra calenta.





Teixits

També és vida la memòria rasa,
quan el dolor no admet artificis,
quan les ombres endolades
no permeten el verb sense culpa,
la greu joguina en la soledat
de l’habitació blanca.

Enterres un desig en un cavalló
de terra roja. Assenyales el niu
de la llavor inútil amb una pedra casta.
Reprens la vànova de la memòria.
Teixir i desteixir, esperant giravolts
generosos arnant la història trista
que rescriu el cruixir d’ossos perdedors.

També és consol la flassada imaginativa
sobre records perfumats d’anècdotes
que potser desvetllen impagables categories
de noves mans, lliurant-se en assistències
que pregunten pel domicili de la justícia.