Total de visualitzacions de pàgina:

diumenge, 25 de març de 2018

La IX Mostra després de la IX Mostra

Poesia a Alcanar

Llibre d’enguany 2018
El 24 de març van llegir els seus poemes els participants de la IX Mostra Oberta de Poesia d’Alcanar a l’esplèndida biblioteca “Trinitari Fabregat”.
Lluïa el blau i el sol d’Alcanar,
esmicolant el temps i les taronges,
i plovien versos d’amor,
records i conceptes.
Lluïa el groc amarg sobre els semblants
esmicolant el pit i les consciències.
Inabastable llibre dels poetes
mai t’esgotaràs plogui o no plogui!
Hi ha pluges que no mullen,
però inunden.
Lluïa el Mare Nostrum
i essències del Montsant
abastaven la vida en un instant.


dissabte, 24 de març de 2018

Vídeos de la IX Mostra Oberta de Poesia a Alcanar

Càmera: José Àngel Rodríguez Fandos




Presentació dels poemes visuals, amb homenatge a Ángel Granja Rodríguez:

https://docs.google.com/presentation/d/1rPotcFIzX-OEOz4vCc2vM-h4viRYorJqSK5JagFW8eM/edit?usp=sharing

Pilar Garriga Anguera




Carme Cruelles Rosales - Mar Garriga Cruelles (flauta)



Vicent Sanz Arnau



Anna Maria Ulldemolins Soldevila




María Jesús Montía



María Jesús Montía



Jordi Sancho Parra



Manel Ollé Albiol



Toni Bel Queralt



J. Seafree



Glòria Fandos Gràcia



Montse Boldú



Fede Cortés



Antònia Renau Manén



Jesús M. Tibau



Marta Pérez i Sierra



Víctor Canicio Chimeno



Josep Miquel Gràcia Zapater



Rafael Haro Sancho



Emigdi Subirats Sebastià



Nieves Salvador Bayarri



Tomàs Camacho Molina







dilluns, 19 de març de 2018

diumenge, 10 de desembre de 2017

Emigdi Subirats Sebastià



Flandes, 7 de desembre

FLANDES, 7 de desembre
Un jorn gris per terra de Flandes,
arreu s’enraona la llengua d’Ausiàs,
arreu somriures i ressons de festa.
Uns bells llaços grocs i solidaris,
com a gudaris els exiliats retrobats,
i una república ens cal defensar.
Sonen estridents la gralla i la dolçaina,
construeixen uns elaborats castells,
cantem consignes molt humanes,
i abracem els nostres consellers,
i el president que mai no ens han pres.
Avui sentim el dolç regust a victòria,
–a la memòria, el mal que ens han fet!–
Avui el català aquí és llengua cabdal,
places i carrers plens de senyera i estel!
El cel de Flandes se’ns mostra obscur,
el fred ens cala fins les entranyes,
però nostres banderes onegen estelades.
Llavors el clam s’impregna de poemes,
i els versos roents ressonen al firmament.
A l’alba, s’endega una jornada intensa,
milers d’ànimes recorren els carrers,
els riures ens acompanyen tostemps,
i els ideals ben alts, dintre del nostre ser.
Aquest jorn guardarem en remembrança
eterna, car la glòria es reté a la memòria.
L’esperança catalana amb tot l’anhel!
Res no és fosc amb tanta galivança,
que porta l’estima per tanta bona gent.
Al cel… com si hi haguès un blau ben lluent!
I Flandes reviu com mai la història ancestral,
eixes centúries de grandesa i victòria!
Temps comercials amb l’or del nou continent,
ara és la seu de l’innoble poder financer.
I és que han construït l’Europa del banquer,
insensible al sofriment de pobles i gent!
Ciutat, t’han convertit en capital del diner!
Luxoses oficines i eixe infame parlament,
d’elegant façana i la més crua realitat!
En un jorn nuvolat, a vessar d’esperances,
–on defensàrem l’Ebre i ara la llibertat–
en eixe llunyà país que ens han apropat,
els nostres drets seran respectats!
I joiosos els direm en flamenc i francès,
Merci, Vlaenderen, Dank je!

Rafael Haro Sancho

HAIKÚS DEL TE



Prenc te japonès
en la tasseta de fang
els ulls et desitjo.


Negres en pur blanc
que no perdin la guspira
delitosos ulls de vida.


Malgrat els dubtes
tothora presents, amor
et buscaré els ulls.


Roses del febrer
espurnes de sol i fred
parla l’ametller.


Ulls de primavera
imperiós desig de seda
de sines secretes.


Obren els sentits
l’aigua solta pels canals
l’aroma de l’herba.


Pinta la gavina
subtils paisatges blau cel
marinades d’oli.

El buit florirà
tot i no donar mai el fruit
marges purs d’absència.

Els silencis temo.
Són aforismes de cendra
tendrament pensats.

Cingle vora mar
penya-segat prenyat d’ombres
por fatal d’hivern.

El tranquil llenç d’aigua
tremola ales de libèl·lula
nostàlgia de vida.

Lentament la vida
passa pel nostre costat
sense dir-nos res.

Apressadament
la carrera ens venç el temps,
meta és la memòria.

Ans d’entendre res
s’aturaran els rellotges,
deixant-te vençut.

Vicent Pellicer Ollés

L’aigua desitjada

De la gorja del cel,
amarat;
del  sostre de l’univers,
diluvial;
dels pous dels núvols,
profunds;
dels ulls dels àngels,
fecunds,
ploren aigües estanyades,
inesgotables,
que l’home de solc i aixada, i terra!,
clivellada,
espera amb ànsia,
delerosa!


I corren rierols de llàgrimes,
despullades,
per bancals d’oliveres fargues,
ferrenyes!


De les fonts del cosmos,
oceàniques,
vessa aigua desitjada,
pluja!,
pluja!,
consol i assossec dels camps,
d’oliveres  fargues,

estimades!