XI Mostra Oberta de Poesia a Alcanar

dissabte, 21 de març de 2020

Vídeos de l'XI Mostra Oberta de Poesia a Alcanar

Raimond Aguiló Bartolomé


https://www.youtube.com/watch?v=CdBgRrxE20c&feature=youtu.be

Montse Boldú


https://youtu.be/NzCzi6V-NTs



Fede Cortés



https://www.facebook.com/1037653693/videos/10218797156613482/


Montse Pallarés


https://www.facebook.com/100004308679378/videos/1549730645180543/


María José Fanquet Álvarez - XI Mostra Oberta de Poesia








diumenge, 15 de març de 2020

XI Mostra Oberta de Poesia a Alcanar - llibre



divendres, 13 de març de 2020

Ajornament de la trobada i lectura de l'XI Mostra Oberta de Poesia a Alcanar


Per decisió de l'Ajuntament d'Alcanar, d'acord amb les recomanacions de les autoritats sanitàries respecte al coronavirus, s'ha ajornat la celebració de l'XI Mostra Oberta de Poesia a Alcanar.

Quan tinguéssem nova data us la comunicarem i reiniciarem el procés d'inscripció.

Disculpeu les molèsties.

Per altra banda, us encoratgem a que realitzeu un vídeo amb la recitació del vostre poema i us animem a que el compartiu amb nosaltres.

Tomàs Camacho Molina
Coordinador de la Mostra Oberta de Poesia a Alcanar

dimarts, 3 de març de 2020

Resum de participacions a les XI Mostres

  1. Adolfo Canillas Sacristán
  2. Agustí Bel Beltran - Alcanar
  3. Agustí Calvo Galán (8)
  4. Agustí Masip (2)
  5. ALBAT: Carles Alberdi (il•lustrador) i Eduard Batlle
  6. Albert Aragonés Salvat (2)
  7. Albert Canadell Vilalta
  8. Albert Gavaldà Irujo
  9. Albert Guiu Bagés (4)
  10. Alfonso Aguado Ortuño (2)
  11. Alfonso López Gradolí
  12. Alfredo Gavin Agustí (6/10)
  13. Ana Ibáñez (2)
  14. Ana María Franco Vaqueras
  15. Ángel Granja Rodríguez (4)
  16. Àngel Martí Callau
  17. Ángela Serrano Herrera
  18. Anna Canalda
  19. Anna Maria Ulldemolins Soldevila (5)- Alcanar
  20. Anna Miralpeix
  21. Antoni Albalat Salanova (5)
  22. Antoni Casals i Pascual (6)
  23. Antònia Renau Manén (7) - Alcanar
  24. Artur M. Ballesté
  25. Artur Segarra Esteller - Alcanar
  26. August Bover
  27. Baltasar Casanova Giner (9)
  28. Baltasar Casanova Giner i Josep M. Bonet
  29. Biel Ferrer Puig
  30. Carles Vall i Martí Onatge (5)
  31. Carme Cruelles Rosales (3)
  32. Carme Navarro Balada - Alcanar
  33. Carme Rosanas Martí
  34. Cèlia Marcos i Gimeno (3)
  35. Cèlia Reverter Reverter (2) - Alcanar
  36. Cinta Moreso Rué
  37. Clara L. Montenegro
  38. Conxita Jiménez (2)
  39. Crístian Porres
  40. David Ruz Guiu (2)
  41. Eduard Batlle
  42. Emigdi Subirats i Sebastià (9)
  43. Emili Bayón del Puerto
  44. Fede Cortes (9)
  45. Félix Rodríguez Fandos (5)
  46. Francesc Arnau i Chinchilla (2)
  47. Francesc Mompó i Valls
  48. Francesc Xavier Forés Delgado (6)
  49. Francisco Pérez Belda (7)
  50. García de Marina
  51. Gener Barjola (5)
  52. Gerard Llorens De Cesaris
  53. Glòria Fandos Gracia (8)
  54. Helena Martínez-Ferreruela
  55. Helena Porteros Liroz
  56. Ignasi Revés
  57. Iván Díaz Sancho (2)
  58. J. M. Calleja
  59. J.Seafree
  60. Jaume Busquets
  61. Jaume C. Pons Alorda
  62. Jesús M. Tibau (4)
  63. Joan Guasch i Torné (5)
  64. Joan Josep Roca Labèrnia
  65. Jon Ros Fabregat
  66. Jordi Pijoan López (3)
  67. Jordi Sancho Parra (2) - Alcanar
  68. Jorge Acebo Canedo
  69. José Ángel Hernández Sánchez
  70. José Luis Campal (7)
  71. José María Sánchez
  72. Josep Bordes
  73. Josep Igual Febrer (2)
  74. Josep M. Bonet i Sergi Trenzano
  75. Josep Miquel Gràcia Zapater (6)
  76. Josep Sou (6)
  77. Juan Carlos Elijas
  78. Juan González Soto (2)
  79. Juan López de Ael (4)
  80. Juan Orozco Ocaña (2)
  81. Juli Micolau
  82. Júlia Costa
  83. Laura Beltran Salvadó
  84. Lluís Calvo Guardiola (Premi Carles Riba 2019)
  85. Lluís Martín Santos
  86. Lluís Solà
  87. Magda Guillén Gómez (9)
  88. Maite Bel Carapuig - Alcanar
  89. Manel Alonso Català
  90. Manel Ferrer
  91. Manel Ollé Albiol (3)
  92. Manel Vallés
  93. Manuel Méndez 🜊
  94. Manuel Pèrez Bonfill🜊
  95. Manuel Rivera Moral (3)
  96. Marcel Ayats & Maria Romaní
  97. Marcelo Díaz
  98. Maria Dolors Renau Manen - Alcanar 🜊
  99. María Jesús Montía (5)
  100. María José Franquet Álvarez (3)
  101. Maria Josepa Ribera Vallés (9)
  102. Maria Mercè Fibla Geira - Alcanar
  103. Mariaelena Roqué - Alcanar
  104. Maria-Josepa Margalef Sagristà (3)
  105. Mariano Castro
  106. Mariola Nos (3)
  107. Marta Pérez Sierra
  108. Mercè Amat Ballester (2)
  109. Mercè Esteller Subirats - Alcanar
  110. Miguel Jiménez - El Taller de Zenón
  111. Miquel Jordà (3)
  112. Mireia Reverter Antolí
  113. Montse Boldú Mayor (5)
  114. Montse Farrés Ubach (4)
  115. Montse Pallarés (2)
  116. Montserrat Bordes Vidal
  117. Nieves Salvador Bayarri (3)
  118. Olivier Herrera
  119. Pau Bort - Alcanar
  120. Pau Civit i Poblet
  121. Persones amb discapacitats del Centre Ocupacional i Llar Alcanar amb el suport de persones sense discapacitat reconeguda
  122. Pilar Cabot (2)
  123. Pilar Cabrera (2)
  124. Pilar Garriga Anguera (3)
  125. Rafael Haro i Sancho (7)
  126. Raimond Aguiló Bartolomé (6)
  127. Ramón García Mateos
  128. Ramon Sellarès i Enrich (2)
  129. Raúl Gálvez
  130. Ricardo Bada
  131. Robert Jové
  132. Rosada Albages
  133. Salvador Giralt
  134. Samuel Vila Bonet
  135. Santi Borrell
  136. Sergi Quiñonero Ortuño (6)
  137. Sun Artigas
  138. Teresa Domingo Català (5)
  139. Teresa Morales - Alcanar
  140. Tomàs Camacho Molina (11) - Alcanar
  141. Toni Bel Queralt (4) - Alcanar
  142. Vicent Pallarés Pascual (3)
  143. Vicent Sanz Arnau (2)
  144. Víctor Canicio Chimeno (8) 🜊
  145. Zoraida Burgos Matheu
147 participacions 
18 participants d'Alcanar

dimarts, 11 de febrer de 2020

Suplement de l'XI Mostra de Poesia a Alcanar

31. María Jesús Montía
32. Josepa Ribera Vallès
33. Ana María Franco Vaqueras
34. Fede Cortés
35. Francesc Xavier Forés
36. Nieves Salvador Bayarri
37. Laura Beltran Salvador
38. Mercè Amat Ballester
39. Pilar Garriga Anguera
40. Maria Mercè Fibla Geira
41. Carme Navarro Balada
42. Mercè Esteller Subirats
43. José Luis Campal
María Jesús Montía




Visite nuestro bar,
beba de nuestro vino,
el pan y el vino 
que paga con sus impuestos.
No cobramos por escuchar sus pecados.
Visite nuestro bar,
le acariciaremos la frente
con nuestras blancas manos 
cuidadas de poco trabajar.
Encienda una vela,
deposite una limosna a la salida y vuelva,
vuelva a visitar nuestra paz interior,
vuelva a comer de nuestro pan, su pan,
y recuerde:
deposite una limosna a la salida.
Josepa Ribera Vallès


  M’AGRADARIA NO PENSAR-Hi


En el passat,
en el present, en el futur.


M’agradaria agafar-ho a pes,
i fer-ne una pilota.


Que rodola, que rodola,
i que ningú sap a on va,
i s’allunya del que hagués pogut ésser.


Va abans alguna cosa remarcable?
És alguna cosa positiva?
Pot ésser resistent, necessari, saludable,
bo, viscut, lliure, aprofitable?


Veig el futur en solitud.


Només així, m’ho explico.
Concentrats els pensaments i les paraules.


I potser viscut a l’interior,
molt endins de mi.


I potser me'l menjo amb patates.


Futur. La paraula dels interrogants positius!


 PROCURA


Procura ésser feliç.


Del cap als peus.
Del pensament al cor.
De la mirada a la boca.


Procura trobar-te a tu mateixa,
sentir-te a tu mateixa...
Dins d’un cos de dona,
o, si prefereixes, ser un esquirol silenciós.


No fer la vida impossible a ningú.
Potser aprofitant… podries demanar
que, a tu, tampoc ningú te la faci.


Sempre vindran temps nous.
I en vindran de versions distorsionades,
de les paraules que sentiràs,
transmeses oralment, boca a boca...
llavi a llavi… orella a orella...


Les amistats i les enemistats,
es mouen. La gelosia ho domina tot.


Procura menjar bé,
i equilibrar les teves forces.


Res és tan difícil, com assumir el destí.
Et prem, el coll i els sentiments.
Et prem el cos, el sexe i els sentits.


Paraules de doble fil.
Passes de bon impacte visual.


Panorama universal.
I sempre, sempre,
posant tota la carn a la graella.


 D’HORA BEN D’HORA


4,30 de la matinada.
I em poso a pensar.


Trec les vocals, consonants,
adverbis, verbs i pronoms,
i tot queda arrenglerat,
a punt d’ordenar-se en formació,
del que volen dir, al paper en blanc.


Es formen famílies,
per colors, per mides, per caprici,
per conjugació.


Elles s'esveren soles.
Es veuen acompanyades, aparellades,
saltarines, rialleres.


Fan una festa.
La festa de les lletres al cap, en dic.


Ho celebren juntes.


S’han tornat a trobar,
sota l’assaig de complot,
agafant-se de les mans,
arrenglerades.
Positives i negatives.


I volen cafè, per sobreviure.


EL COR


Al cor l'hi he manat que fos primavera... 
l'hi he dit:
-que recordi les coses boniques, que han passat.
-que posi en un calaix amuntegades, les tristeses.
-que passi full de l'engany, de la pena.
-que recordi el somriure espontani dels néts,
...l'esglai feliç de la seva arribada i la nostra.
la bellesa del teu rostre quan somrius,
la cançó més dolça que hem sentit avui...
Al cor, li he dit
-que no tremoli ni d'odi, ni de venjança.
-que perdoni l'enemic.
-que tiri endavant… com sempre.


i el cor, m'ha respost que sí!
-sí,  que ho vull...
-sí, que vull entendre...
-sí, que sóc...
-sí, que ploro d'alegria...
-sí, que sí!!
-sí, que serà bon dia
-sí que faré un somni bonic, aquesta nit.
-si, estic amb tu… estigues amb mi...
-si, plegats fem… el camí...
-si, dona’m la mà...
-sí, diguem-nos… t’estimo!!


i el cor, m'ha tornat a dir que sí!!


    SENSE DENTS


Un drama, ja veieu!!
des que vam néixer estaven en mi,
i i. pam!!... ara, que ja soc àvia...
que l'edat em fa rumiar inseguretats pròpies...
que no puc saltar a corda,
que he de pujar l'escala agafant-me per la barana, 
que les lletres del Whatsapp, de l'ordinador,
o del diari se'm esborronen.
I que em canso i em renovo, dia per dia,
hora per hora, en repetir que tinc nom i dos cognoms... 
no inventats, sortits de fabrica!, 
des del meu 1r dia de vida.


Les deeeents...!! ah, sí!!... fan ballarugues dins 
la meva boca. Cap problema, negociem un preu altíssim!!
i els plaços llarguíssims!, de  pagament.
I unes dents blanques, llises, dures, noves i boniques.
De plàstic reciclat i amb un nom raríssim...
i col·lecció de cossos estranys, encastats, 
potser per sempre… dins la boca.
El meu net de 6 anys, obre els ulls grans  i sorpresos 
Quan li explico    aquest conte. I sense la lletera...!
I les vostres? Com van?
En 1 mes se m’han caigut i trencat, 3 vegades...
Les que portava noves, des de fa un any. 
Aquí em teniu. En espera altra vegada...
amb un somriure d’àvia...!!
de boca oberta, d'orella a orella. 
Vaja, no tinc remei… rialla de circumstàncies...
Jejeje...perquè avui...recito. Sabeu?
i abans de començar… mentalitzar-me que...
I’important és la veu, el to, el so, el que dic,
el que us encomano… les coqueteries, per demà...!!,
 i prohibit fer-vos i fer-me un somriure.
De boca oberta, d'orella a orella... 
Avui, no. Mes val contenir-me, sense obrir gaire la  boca...!
trista? angoixada? rondinaire? enfadada? 
Que va!!
Seguir, seguir per sempre...
agafo les crosses de caminar a les palpentes... endavant, endavant!... positiva.
Anem a fer una victòria !!
Ana María Franco Vaqueras
                   EL DIA ES BATEC D’AMOR


El dia és ressò que reflecteix l'oblit.
El dia és pluja, vent, que porto amb mi...
És nit, és alba.
És al mateix temps, matí òrfena.
El dia és cant sense paraules,
agonies que destil·la l'ànima,
en terres de ningú, en terres llunyanes.
El dia és ferida vermella de roselles,
és or del sol que cicatritza.
És cant d'alosa que acompanya el rossinyol.
El dia és hivern que dorm,
primavera sense veu.
És estiu que escampa somnis.
És tardor de fulles sense flor.
Dia, temps, hores que corren veloç.
En la quietud del silenci,
lentament, a cada batec, moro jo.
Fede Cortés
Fa dies que somio que no tinc res per a menjar, 
ni vestit, ni aixopluc ni obligacions; que l’únic sentit 
que té la meva vida és perseguir-te entre els arbres,  
mirant d’endevinar el volum exacte del teu cul  
i la dimensió dels teus pits, bruts de fang. 


Fa dies que somnio que, extraviats pels boscos, 
ens perseguim sense contemplacions, 
buscant menjar i un sostre i la calentor d’un foc. 
I l’únic que tenim a perdre és la vida. 


I l’únic que pretenem és perpetuar l’espècie, 
per a poder seguir vagant per aquests paratges, 
admirant la bellesa dels nostres cossos nus 
i amb la feina pendent d’aprendre un llenguatge.


(del poemari Mannà)
Francesc Xavier Forés


Nieves Salvador Bayarri




Laura Beltran Salvadó




Mercè Amat Ballester


CERCA


Quanta tendresa ens cal per sobreviure?


Quantes mirades, carícies i paraules 
en nosaltres faran néixer 
un món d’afectes perdurables?


Quina és la distància justa entre tu i jo
per veure-hi de ben a prop 
i poder entendre’ns més a fons?


Hi ha miralls a contrallum 
reflectint la memòria de la vida 
que desafiïn la banalitat del mal
sense dubtes ni massa por?


Busco recers oberts davant l’oblit.
RENÉIXER


Què ho fa que torno a dir la forma 
d’un món estranyament dempeus encara?


“Tapa’t el rostre amb les mans i plora
a la platja d’Alexandria”, llegeixo de Kavafis
en moments d’angoixa del desig i on es glaça la mirada.
Però de cop m’encalça el somni,
com ho fa la son plena de pols cada vesprada.
I lluny, lluny, sons i llenguatge se m’enduen 
i ja veig sota altra llum 
aquest món nostre, tan ple d’ombres 
famolenques i d’espera.
Tinc la força del relat que una vegada i una altra
el diu, llegint clarors, llevant foscors. 
Refent un escampall cromàtic.
Retrobant les fonts d’on una veu brolla en lent repòs.


Hi ha dàlies al jardí que fan olor d’infantesa 
i resplendeixen a l’alba 
com un desmentiment natural improvisat 
de mals auguris d’oracles.


Pilar Garriga Anguera


  A UNA AMIGA


Quan perds un amic
Te n’adones del buit
Que omple el teu esperit.


Quantes coses no li he dit?
Quantes coses junts hem patit?


I alhora recordes bons moments,
Vivències i neguits, i el llarg camí 
que hem recorregut plegats.
I l’ànima de cop s’omple
D’una lleugera esperança
I d’una dolça bonhomia
pensant com n’hem gaudit.


La vida no és per sempre, ho sé.
I tu encara, malgrat tot, ets aquí, 
Perquè mai no cauràs en l’etern oblit.

https://youtu.be/ZehfS_LGJjA
Maria Mercè Fibla Geira


ALCANAR, QUI ET VE A VEURE
NO ET POT OBLIDAR!


En un punt del sud de Catalunya
hi ha la ciutat d’Alcanar,
envoltada de tarongers, mar, muntanya i pla.
A Alcanar tenim de tot:
Les Cases, el Marjal, el Montsià, la Moleta i el Mas d’en Serrà
i l’ermita del Remei no la podem oblidar,
que d’allí ens envia salut i felicitat.


Ai, Alcanar, Alcanar! Que qui et ve a veure no et pot oblidar!


Alcanar ha canviat, és veritat!
Els més grans trobem a faltar el passeig per la plaça,
les músiques en festes i els joves cantant.
El cine, el ball de nit, jugar pels carrers
a pilota, a corda i els palets i mil coses més.
També trobem a faltar la nit d’estiu a la fresca, 
amb els veïns i al costat dels avis cantant cançons, 
i dient endevinalles i a l’entrada, la burguera fent el menjar.
Que bonic és el record d’aquella època que no podem oblidar!


Ai, Alcanar, Alcanar. Que qui et ve a veure no et pot oblidar!


Alcanar ha canviat, no solament el nostre poble, 
també tots els del voltant.
No es veu gent, tots estan ocupats.
De matí, a la compra, molts passen pel costat
i no et veuen. Van amb el cap acotxat,
amb la maquineta a les mans, teclejant.
A la tarde, a la tele, els més grans, els joves treballen,
els xiquets estan a l’escola, a la música i al gimnàs.
A Alcanar tenim de tot:
Les Cases, el Marjal, el Montsià, la Moleta i el Mas d’en Serrà.


Ai, Alcanar, Alcanar. Que qui et ve a veure no et pot oblidar!


A Alcanar no ens podem queixar, tenim festes per a xalar, 
festes senyalades que no les podem oblidar: Sant Cristòfol, 
Sant Antoni, Sant Isidre, el Carme, L’Assumpció i Sant Miquel,
també el mercat Ibèric, mira si podem triar.
A més, teatre i bandes de música que ens fan disfrutar.
I a l’octubre, el Remei, la festa de la nostra Verge,
la nostra mare que mos cuida i mos il·lumina.
Cada cinc anys ens baixa a veure, l’esperem en los braços oberts.
Els carrers engalanats en catifes, flors, guirnaldes 
i tot el que us pugueu pensar,
que sigui molt feliç al nostre costat.
Nou dies la tenim i la tornem a l’altar
per a que ens pregue, ens rese i ens cuide el nostre poble d’Alcanar.
Som canareus, de cap a peus, 
Fins que la verge ens il·lumine i ens face costat.
I així és el nostre poble, el nostre poble d’Alcanar.


Carme Navarro Balada
El pit de la mare acarona un nadó


El pit de la mare acarona un nadó,
cançons de bressol silencien el plor.
Rialles que esborren les primeres temors.
Creixem desitjant aquell lliure tresor.
Jo jugo amb flors; i tu, amb bastons.
Jo miro lluny, tu somies prop.


I, entre menuts i grans, ens anem allunyant 
d’allò que ha de ser, d’allò que serà.


Cruixents retalls de miralls trencats
esmercen l’empenta d’una dona al seu pas.
Em veus subtil, em creus de fang,
em vols cobrir de promeses mil,
fonent-me sencera entre les teves mans.


Em veig capaç, em sé de carn.
Vull escriure el meu destí
i forjar petjades per descobrir.


Encetem camins enllaçant les mans?
Posem-li so als silencis cansats,
escoltem les veus que s’han apagat.
Dibuixem somriures en cossos trencats.
El pit de la mare acarona un nadó,
la nostra lluita silencia el plor.
Mercè Esteller Subirats


Unes passes ens separaven...
“Ahir érem junts,
com molts dies,
contant-mos secrets
i donant-me consells.
Avui ja no hi ets,
un infart se t’ha emportat.”
Fa d’això una setmana,
però jo encara no m’ho crec.
Em costa...
em costa imaginar-te absent per sempre.
Sí, sóc una bleda.
Malgrat tots els cops de la vida,
mai arribo a escarmentar.
Tants records de tu se m’acumulen...
Has marxat molt ràpid
deixant molt per compartir:
consells i secrets,
històries i saviesa,
anècdotes i aventures,
rises, somriures
i moltes coses més.
Natros ho parlàvem tot:
política i esport,
família i amistats,
economia i treball,
medicina i salut,
i, un gran etcètera més,
com l’amor i també la mort,
no es quedava cap tema per tocar,
de tot podíem parlar,
tot ens ho volíem explicar.
Injusta vida...
Injusta vida que se t’ha emportat.
No tornaràs mai més,
però, sàpigues que,
perduraràs en mi en cada pas.
Perquè, al meu cor,
al meu cor
hi has deixat una gran petjada,
una petjada molt important,
i al meu cor,
al meu cor sempre,

sempre romandràs, AMIC!


José Luis Campal


Los intelectuales orgánicos