La Mostra Oberta de Poesia a Alcanar és una trobada poètica que acull diverses tendències poètiques al voltant del Dia Mundial de la Poesia
LLIBRE XIV MOSTRA OBERTA DE POESIA A ALCANAR
https://app.box.com/s/7h0vi5g3cwnku88y80t906652tb76p37
SUPLEMENT XIV MOSTRA OBERTA DE POESIA A ALCANAR
enviat per Tomàs Camacho @ 23:08
0 comentaris
enviat per Tomàs Camacho @ 12:52
0 comentaris
TERRA D'ACOLLIDA
Tu tens les raïls endinsades
en el cor d'aquesta terra,
terra que fou dels teus avantpassats.
Gent teua que sentí les campanes
més antigues d'aquestes valls
i va formar els mots
amb què beneïm el pa i el vi.
No deixes que la supèrbia et porte
als núvols
i, com àguila, desconegues
el patir dels qui no tenen raïls,
que vagaren per la terra com rodamons
i no trobaren el seu lloc.
Tu ets el qui ets per sort,
ells són un accident
i només disposen d'esforç i voluntat
per enlairar banderes.
Hi ha quelcom profund
que es troba a l'origen dels mots
i que ignora el vestit de la forma i els sons,
un pont entre els somnis dels hòmens
que fa que siguem germans o enemics.
Obriu les portes a qui fuig de la guerra,
de la fam, de la misèria.
Recordeu quan éreu tan pobres
que havíeu de marxar nord enllà.
Feu-los fàcil el camí,
no els menyspreeu per ignorància.
Doneu-los afectuosament
les vostres paraules.
Deixeu-los ser uns més entre vosaltres,
perquè el camí i la nit
pot esdevindre per a tots.
Imatge: Damià Montes Martínez
Finalista del 5è Premi Ribera d’Ebre de Poesia Recitada
enviat per Tomàs Camacho @ 21:37
0 comentaris
CREPUSCLE
Un sol d’or arrossegava la cua
a ras d’ombratge i sobre la catifa
ocre de fulles i plomalls i duia
el present dibuixat a la pupil·la.
Desàrem tots els mots, el vent desfeia
un remolí fullós i al punt naixia
un somni de colors i de sanefes
i un record de cançons que jo escrivia
al ritme del teu cos i en la cintura
vestida amb la claror que es diluïa.
De sobte, es va fer fosc, les teranyines
del vespre ensulsiaren les maragdes
preses amb molls urgits en ulls de brasa
i en la porpra del llavi que delia
la tebior d’aquella hora desmaiada.
Pressentírem que la tarda moria
i que cap altre vespre llanguiria
al tapís mig ratat de les engrunes,
igual que va esllanguir-se aquella tarda
d’un sol daurat arrossegant la cua.
EN BLAU
Cau el pàmpol de la lluna
sobre el palmell de la mà,
gota a gota, engruna a engruna
bo i fent de la nit demà.
Ha abaixat els ulls la tarda,
somia somnis en blau,
resa el crepuscle, s’atarda
arraulint-se en el seu cau.
Un blau diluït desflora
el vespre que s’ha amansit;
baveja, blaveja l’hora
quan el dia es fa de nit.
Llu camisola de randa
un núvol emperesit,
gronxa temps, demana tanda
i cuita a ficar-se al llit.
Blau embat, almosta blava
vol acollir el blau cansat
en blava parpella, esclava
del seu món blau marinat.
HORA FADADA
Plega l’hora pintada d’avellana
xuclada pel xarrup de l’agonia
que escup amb força el rebutjall del dia
per la bonera d’una sarbatana.
S’alça l’ombra calçant xancletes liles,
llueix braçal d’aurores virolades,
hi planta esquers el vigilant de l’hades
amb mans esmunyedisses com anguiles.
Puja com un coet, com una piula,
s’enrama un espetec de canyaferla
en groc i en carabassa i... s’esberla
encesa en l’aiguamoll de canya-xiula.
En acabat es deixondeix, les vores
arranen lluïssors dellà l’esfera
com perles cultivades, la quimera
serà ben nostra i seves són les hores.
enviat per Tomàs Camacho @ 21:33
0 comentaris
FEM VIDA
Calla, no cal que digues res,
només escolta, observa, sent.
Surt al carrer, fes vida,
escapa’t de la presó de tu mateix.
I entre escriure i no escriure
mira de viure poèticament.
TASQUES
Ha retallat la tanca de xiprers,
ha podat la buguenvíl·lia,
ha recollit flors seques
de julivert i d’herba sana.
Ha fet bugada i ha netejat el bany.
I ara, que més farà
si ho té tot fet?
Se n’anirà a passejar descalç
per una platja solitària.
CANVI CLIMÀTIC
Som encara als últims banys de mar,
quasi a tocar de Nadal,
un cos ben bronzejat encara.
Han tornat a florir el taronger,
el roser blanc i el romaní de la rocalla.
Tot seria tan bonic si enllà al pol nord
els gels no es desglacessin tan de pressa.
Els llums nadalencs il·luminen els carrers
dos mesos abans i, com si no passés res de res,
al fil musical que ha instal·lat l’ajuntament
sona l’orquestra del Titànic.
enviat per Tomàs Camacho @ 21:30
0 comentaris
COR TRENCAT
Amb l’adeu sense retorn,
El teu cor s’ha trencat,
Et sents coix,
Una mica invàlid.
Caminàveu junts,
per camins paral·lels.
Us miràveu, hi en teníeu prou
per saber l’un de l’altre.
Havíeu mamat de la mateixa font,
on el respecte d’un amb l’altre
eren l’essència de l’amor.
Havíeu après a preservar-vos,
embolcallant els vostres sentiments,
els vostres pensaments,
els vostres entrebancs,
els vostres amors,
a les persones i a la terra.
Sent necessitat íntima de la genuïna fidelitat.
Heu omès, la faràndula cridanera
El desgavell de paraules sense sentit,
De festes tapadores de la por a la soledat.
Heu resolt, amb entrega i saviesa,
Situacions punyents,
Amb calma, perseverança i amor.
Els vostres silencis,
Han sigut la vostra custodia
del JO més íntim,
que ningú pot trepitjar.
La vostra integritat, rectitud i entrega,
Són l’emmirallament pels vostres descendents.
enviat per Tomàs Camacho @ 21:27
0 comentaris
El Bosc
El bosc és un indret on tot és possible
on, per tot, la vida s'obre camí.
És un lloc d'acolliment i refugi,
allà on tothom pot fer-hi el seu niu.
El vent xiula amb música eterna
de frec de branques i fulles, el cruixir,
mentre els ocells i els insectes
amb refilets i brunzits fets una follia
creen una orquestra sempre viva
plena de sons impossibles de distingir.
El terra s'omple de branques,
fulles i fruits que encatifen el sòl
i com un fet màgic, si plou,
apareix l'aigua, que és font de vida,
i surten els líquens, les molses i els fongs.
Tot és harmònic, tot té un sentit,
res es perd, en la boscúria
tot es regenera i es neteja, tot té un camí.
Conservar la vida
és la principal feina de la naturalesa
i, a fe de Déu, que ho sap aconseguir.
EL BES DE L'AIGUA
En un bes dolç i furtiu
el mar s'abraça a la platja
que s'omple de nit.
L'aigua sembla talment
una vànova adamascada
que cobreix, gemada,
el més ample dels llits.
Tàlem on jauen, sense voler-ho,
milers de vides i somnis
que hi troben l'eterna nit
en la fugida amarga
dels qui, desafavorits,
de casa seva han marxat
a la recerca del seu destí.
enviat per Tomàs Camacho @ 21:08
0 comentaris
La Mostra Oberta de Poesia a Alcanar és una trobada poètica que acull diverses tendències poètiques al voltant del Dia Mundial de la Poesia
Subscriure's a
Missatges [Atom]
