Autora: Helena Porteros Liroz

Maria-Mercè a la Marçal


Saps?
Avui les bruixes i les fades tornen a estimar-se,
s’apleguen a la font per fondre's blaves
i per plorar-te l’absència que duu aquesta penyora.
Avui la dona-lluna del mirall deixa l’escombra,
i va a peu fins al mot darrer que tens escrit
i en aquest gest inverossímil de generositat i de saviesa
s'acosta per cuidar-te els accents i salvar-nos les llàgrimes.
Com en una recepta antiga:
S'acosta a la font
barreja les herbes
et cuida les llàgrimes
ens salva els accents
ens fon blaves.

juliol
1998



---

trencadissa
raons de l'imaginari


Aquella dona habitada de records i de silencis
la lluna-poema sense nord ni fi
la penyora trencadissa de la feminitat
s’afanya a escriure
com ho han fet sempre tantes dones
per salvar-se de la bogeria.

Aquella dona clara i transparent,
la que esten al sol cada penyora
perquè l'atzar li'n faci records infinits,
la dama-dona encadenada
s'afanya a escriure
on les paraules fan refugi.

Aquella dona recipient de melangies,
la que entra a la refugioteca
quan el llevant aixeca el vol,
ella entre aquells llibres
també s'afanya a escriure
i s'arrela un poc en cada mot.

Aquesta dona naufragi impertorbable,
l'agitadora clandestina de vodkesambllimona
la veu suicida que incita a la cita del plagi
la màscara de l'imaginari,
s'afanya a escriure
allà on la vanitat conrea els somnis.


vanitat ...


Em miro a mi,
inverossímil saba
freu impossible on la lluna s’atora
una vegada i una altra
perquè no apren el pas.

Em miro a mi
i ara em llegeixes.

Ja m'has llegit.

Enllaços:
"Escrits en el silenci"
http://www.youtube.com/watch?v=Bra0K96xUYo

"Dues Mercès i una Frida"
http://www.youtube.com/watch?v=42UMOkpDRI0