Baltasar Casanova Giner

Estimo el cos

I

Nit  o dia tan diferents

En la forma i tan iguals

En el desig de complaure’s

Definitiu

Encara que trobats

De nits

Rere qualsevol cantonada

Pandèmica la forma

Celeste la intenció

Foscor i llum sense punt

De connexió des del principi

Del gintònic fins el final

Del cafè amarg

Dels llums de colors

Als colors de la llum

II

Quantes nits els mancaran als dies

Quants de dies els mancaran a les nits

Per trobar-se

Quan i com s’aprèn alguna cosa

Quantes imatges perdudes 

En la broma del record 

Confuses

Les unes per confondre les altres

Quants de focs encesos vanament

En erms sense el mínim rostoll

Quants de focs d’encenalls quedaran

Avui encara per encendre

III

Malgrat la insatisfacció

Estimo el cos

El meu cos

Empastifat de fang

Ajagut entre les flors

Les dos olors se remenen

Com si es volguessen confondre

Com l’oli i l’aigua

Quan l’albada o el capvespre

Deixen pas al dia o la nit

Tornen a ser fang i flor aliens

Un de l’altre sense cap 

Glàndula pineal entre els dos mons

Pandèmica i celeste

Plató o l’extravagança

Socràtica

Sense saber mai

Mai

Qui és el túnel

Qui és la llum que mostra

La llunyania

Malgrat tot estimo el meu cos

No us càpigue dubte

Estimo la carn que em bull

I el deler que m’encén.