Juli Micolau

Precís instant

Amant del bosc espès i de l’èter,

aniria a buscar-te al lloc més forest,

aquell que, a resguard dels avencs,

és refugi de la jonça i altres herbes.

Sempre seràs la protagonista principal

en els dominis d’un somni etern i dolç.

Quan estic amb tu tinc el cel a les mans,

la llum immensa de la mar i la calor

al cor de l’hivern.

Quan estic amb tu veig el món més blanc

i molt més cromàtic tot l’entorn del camp.

A l’esguard del líquen en un tou de molsa,

sí, i penso que li fa d’hàbitat i de mollidor

entre la fullarasca dels pins i coscolls.

Aniria a buscar-te per a respirar aire fresc

i sentir l’alè a prop pel desig de veure’t.