Total de visualitzacions de pàgina:

dimecres, 12 de novembre de 2014

Juli Micolau




Precís instant


Amant del bosc espès i de l’èter,
aniria a buscar-te al lloc més forest,
aquell que, a resguard dels avencs,
és refugi de la jonça i altres herbes.
Sempre seràs la protagonista principal
en els dominis d’un somni etern i dolç.
Quan estic amb tu tinc el cel a les mans,
la llum immensa de la mar i la calor
al cor de l’hivern.
Quan estic amb tu veig el món més blanc
i molt més cromàtic tot l’entorn del camp.
A l’esguard del líquen en un tou de molsa,
sí, i penso que li fa d’hàbitat i de mollidor
entre la fullarasca dels pins i coscolls.
Aniria a buscar-te per a respirar aire fresc
i sentir l’alè a prop pel desig de veure’t.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada