Vicent Pallarés Pascual

RELLA ENTRE LES PEDRES

I

Hem abandonat camins

mentre planejàvem dreceres.

Els mots, 

llums apaigavades.

Flors de nova saba.

II

Rella entre les pedres, 

mentre escarbo.

o rastrello

vestits de molsa i timons.

III

Coven els fruits, 

després en el dia elegit

amb un gest brusc

coneixeran el buit.

La terra final.

IV

Una nota a un llibre.

Sorra a la ciutat,

platja nua.

V

Joguines que cauen

de les mans dels nens.

Es perden 

solitàries.

Restes d’infància

abandonades.

VI

Una inscripció d’un any en un façana,

penso que és del 1800.

No recordo la resta 

ni la neu que caigué després.

VII

Panys que obren portes 

endins.

Mirades 

enllà dels mots.

VII

El llimac de la bassa 

als meus peus

mentre amb por caminava.

Unes veus llunyanes que m’advertien.

Insectes damunt de l’aigua,

lliscaven.

Una vida que ja ha passat

VIII

Cau la pedra, 

mort imminent del marge.

Em fa massa respecte

l’implacable pas del temps.