Emigdi Subirats Sebastià

 

NADAL BLANC

1

Tots els arbres albins en un vespre

d’escalfor casolana i fred fins l’entranya.

El panorama blanc refresca la retina,

la bellesa visual ens acompanya,

el món és bell amb blancor immensa

que imposa reptes i crea incertesa.

És l’hivern d’ans, d’enfarinada total,

la natural embranzida de la neu

que s’escampa arreu dels camps.

Fem l’esguard vital que reviu

la imatge ancestral pulcra i serena.

2

Aquests jorns de trobada i de remembrança, d’estima i d’enteresa,

recreen la vida encesa tota omplerta d’il·lusions.

És la nostra gent la que ens envolta i il·lumina l’esperit,

fem un crit llavors, i cantem les lloances del present.

Diem adéu als enyors, als temps difícils que sofrim,

als dols inerts per pèrdues supremes massa recents.

Les esperances donen pas a galivances, i enlairem senyeres al vent:

estels roigs ens guien els anhels davant l’horitzó sense presó,

els durs barrots de la venjança del botxí endimoniat!

Canta la vida, ressona el rossinyol, càntics feliços ben desperts.

El nostre món, la nostra nit, el nostre infinit desig de llibertat.

El nostre sol, el nostre delit, la nostra infinita cursa per la felicitat.

Verd paisatge, somriure d’infant, lluita és la vida, lluita és la clau.

Tot l’any, també en l’estima familiar d’aquest Nadal.

3

Hem fet camí a bon pas durant mesos encesos, forjant esperances i il·lusions,

hem conreat coratge arreu d’un viure senzill ben ple d’amor.

Avancem, a poc a poc, tot seguint el pas del temps que no s’atura.

I ens trobem davant d’imatges colpidores, idees sanes i…

tanques arreu d’un futur que es clou a voltes amb claus punyents.

I ací en un poble que demana coses justes, amb una cultura espill

del treball profund de les centúries, amb Ausiàs i Tirant,

amb objectius nostrats de línia primera,

sabedors que la injustícia ens ha torçat la trajectòria.

I ací una parla que es conrea enllà dels mars,

que rep diferents accents dalt i baix de la terra eixuta.

I ací una família plena, uns xiquets que reben amor diari,

i…ara… el regal d’estar tots junts en moments plàcids.

Un any ha passat, molt sofert amb confinada tristesa,

però ací ens trobem explorant futurs camins plens d’esperança.