Pilar Cabrera Buj
El teu nom
M'envolta un mar de paraules,
onades feréstegues
impedeixen arribar.
I quan crido fort...
Les engrunes resten
darrere la teva porta.
Les hores acumulades,
queien lentament
soles i desemparades,
l'absència i la tristor
s'abracen alhora.
Aquella veu matinera
va fugir, i l'enyor
amarg i feixuc,
es refugia de mica en mica
dintre dels meus somnis.
Avui, ni el sol esmorteït
ni les onades, ni hores
m'han barrat el pas.
I he recuperat paraules
per a dir el teu nom.
12 octubre 2021
Davant de la intolerància,
l'odi, i manca d'empatia...
Només puc cridar
per si desperto la por!
Intolerància
Tot i conèixer l'absència,
no podré evitar el pessic
de la por als rosegadors,
ni d'aquell dolor desconegut.
Esberlat el ventre
amb mil cristalls, plens del dol
amb noms i cognoms...
És la por,
que els ha fet desconeguts.
Ignorants de la realitat,
i penetrant fins a la medul·la
d'aquest món orfe d'amor,
enverinat d'odi.
Aquella dona, que avui no plora,
sols ha perdut l'esma
intentant fer arribar el crit,
ara, ja no vol la nostra llum,
a la vora dels seus camins foscos,
segueix forta, amb el seu braç ben alt,
l'únic que vol controlar,
s'ha reduït a l'agenda grisa.
Aquella que guardava tancada,
ferma, a la butxaca del darrere,
de tant en tant en obrir-la
la reviurà buida, grisa
i fora de la butxaca.
Juliol 2021
FERRAN
Somni
Aquesta nit, he somiat
amb els ulls oberts,
per no perdre'm cap detall.
Sorties tu sol, sense el teu cos.
Al matí, t'he esbrinat,
era la teva essència
el que he pogut abraçar.
Setembre 2021
0 comentaris:
Publica un comentari a l'entrada
Subscriure's a Comentaris del missatge [Atom]
<< Inici