Pilar Cabrera Buj

El teu nom

M'envolta un mar de paraules,

onades feréstegues

impedeixen arribar.

I quan crido fort...

Les engrunes resten

darrere la teva porta.

Les hores acumulades,

queien lentament

soles i desemparades,

l'absència i la tristor

s'abracen alhora.

Aquella veu matinera

va fugir, i l'enyor

amarg i feixuc,

es refugia de mica en mica

dintre dels meus somnis.

Avui, ni el sol esmorteït 

ni les onades, ni hores

m'han barrat el pas.

I he recuperat paraules

per a dir el teu nom.

12 octubre 2021

Davant de la intolerància,

l'odi, i manca d'empatia...

Només puc cridar

per si desperto la por!

Intolerància

Tot i conèixer l'absència,

no podré evitar el pessic

de la por als rosegadors,

ni d'aquell dolor desconegut.

Esberlat el ventre

amb mil cristalls, plens del dol

amb noms i cognoms...

És la por,

que els ha fet desconeguts.

Ignorants de la realitat,

i penetrant fins a la medul·la

d'aquest món orfe d'amor,

enverinat d'odi.

Aquella dona, que avui no plora,

sols ha perdut l'esma

intentant fer arribar el crit,

ara, ja no vol la nostra llum,

a la vora dels seus camins foscos,

segueix forta, amb el seu braç ben alt,

l'únic que vol controlar,

s'ha reduït a l'agenda grisa.

Aquella que guardava tancada,

ferma, a la butxaca del darrere,

de tant en tant en obrir-la

la reviurà buida, grisa

i fora de la butxaca.

Juliol 2021

FERRAN

Somni

Aquesta nit, he somiat

amb els ulls oberts, 

per no perdre'm cap detall.

Sorties tu sol, sense el teu cos.

Al matí, t'he esbrinat, 

era la teva essència

el que he pogut abraçar.

Setembre 2021