Glòria Fandos Gràcia

DIUMENGE DE SOL

Enyorança de l'estrella més sublim

i enlluernadora de l'Univers.

La teva llum vital encén la vida,

els respirs i els sospirs bateguen

amb la màgia encisadora que desprens.

Diumenge de sol…

Respirs d'avui

Amb la il·lusió arran de cor,

la vida renaix cada dia.

Una nova espelma s'encén

als ulls ávids d'amor que desperta

a la llaminadura dolça i blanca

que cobreix la roca dura.

Saluda amb el gebre i el fred.

El gel es fondrà com la maldat del món.

Tot ho espolso de mi com un malson.

L'atmòsfera que respira  i batega

il·luminada pels fils de llum del sol,

fins de l'últim racó, fugirà l'ombra...

La clavellinera em dona les gràcies

perquè l'he salvat d'una mort segura,

el seu somriure brolla dels seus llavis

rosats]

que em besen quan els miro i aspiro

la seva fragància que em fa viure l'ànima.

Nadal pot ser avui o demà,

pot ser qualsevol dia.

No importa el mes del calendari,

si fa calor o fa fred.

Nadal és celebrar la vida,

cada instant, cada moment.

Em vesteixo de festa

i la festa la tinc al meu cor.

No importa si és de dia o és de nit,

m'acompanya la flor escarlata

que posa color a la taula.

Nadal és quan no hi ha tristesa,

pot ser avui o demà...