Fede Cortés

Ara és l'hora

Avui haig anat a Sant Gregori

a visitar el nostre Sant patró,

que en realitat és Sant Antoni, però

viu convidat en aquesta ermita.

Encabat haig pujat a Sant Cristòfol

a veure el sant que no té sostre.

Bon altre, també, el pobre!

Sense capella, en una cova habita.

Des de dalt, a la llum del llostre.

haig contemplat el poble i els voltants,

i les muntanyes veïnes, plenes de molins,

com un calvari atapeït d'apòstols.

Després, haig davallat pel camí,

recordant quan, amb les meves filles,

hi anàvem, per Nadal, a buscar borra.

Quan es podia fer! Que ara 

tot està prohibit, i ningú no té feina.

El món sencer s'ensorra,

I no es pot fer res ni dir res.

No es pot ni riure. I, ara!

I la gent malviu al carrer.

Fins i tot, els sants no tenen casa.

Crec que ha arribat l'hora

d'esmolar ben bé l'eina.