Llorens Marín Rosales

TEMPS

Asseguda a un bancal pedregós,

banyant-se de sal, el cel plora.

No mírigues hores, assossega el temps.

Intempestives albades fan dels minuts

processons a peu canviat.

Els segons colpegen els timbals

del rompre la calma de la nit.

T’has parat mai a escoltar

el xisclar mut del soroll de la pluja?

S'ha pogut robar-li una vida a la mort.

S’han travat tots els rellotges.

Ulls glaçats de records,

vivències vestides de nostàlgia.

T’has aturat mai al sentir

el silenci sorollós de com trenca el sol

la franja de cotó per enlairar-se

junt als ocells?

Vens i te'n vas, no valen horaris,

perquè el temps és tan sols això… temps.

                     

PAPERS EN BLANC

Papers en blanc, erms de lletra,

necessitats de rebomboris, que ploren

al vore’m trist, nostàlgia amagada.

Les llàgrimes són foc sembrat; fan camí

recorrent la meva angoixa.

Violins muts fan sonar melòdicament

els plors dels records anyorats

deixant petjada dins d'un cor tendre.

Per mi, no ploris, tot passa,

inclús el negre-gris serà de colors.

Gotes d'amor navegant damunt d'un sentir,

on et noto, on t'estimo.

Laments d'una ànima enamorada…

Plou dins meu, amor etern et tinc.