Antònia Renau Manén

L'ADÉU

El teu silenci enigmàtic

d'esperances i temences,

m'han minvat  el buit

del teu desamor.

El dolor, guardat en capseta de flors lacades,

m'han recordat el mots no expressats

i desitjos esventats.

Amb el sol, que dóna vida,

he escampat la boira del dolor

furgat per terres sacsejades  

i noves llevantades.

M'ha aflora't  la  subtil  transparència

d'un nou benestar

de silencis sense temences

i solituds enriquidores.

LA MAR

Quan acluco els ulls,

et veig

en moviment constant.

Unes hores,

en onades esclatant

com ventalls d'escuma

contra les roques braves.

Altres hores,

amb les onades rítmiques,

acaronant els còdols

musicant el cant de la mar.

Les darreres,

a les hores quietes

de nits platejades,

amb la seducció

de la lluna amb la mar,

tanco el ulls,

et veig

i et somio

en les nits fosques

sense estels...

  Alcanar 2010