Total de visualitzacions de pàgina:

dimarts, 12 de gener de 2016

Antònia Renau Manén

L'ADÉU


El teu silenci enigmàtic
d'esperances i temences,
m'han minvat  el buit
del teu desamor.


El dolor, guardat en capseta de flors lacades,
m'han recordat el mots no expressats
i desitjos esventats.


Amb el sol, que dóna vida,
he escampat la boira del dolor
furgat per terres sacsejades  
i noves llevantades.


M'ha aflora't  la  subtil  transparència
d'un nou benestar
de silencis sense temences
i solituds enriquidores.

LA MAR
Quan acluco els ulls,
et veig
en moviment constant.


Unes hores,
en onades esclatant
com ventalls d'escuma
contra les roques braves.


Altres hores,
amb les onades rítmiques,
acaronant els còdols
musicant el cant de la mar.


Les darreres,
a les hores quietes
de nits platejades,
amb la seducció
de la lluna amb la mar,
tanco el ulls,
et veig
i et somio
en les nits fosques
sense estels...

  Alcanar 2010

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada