Total de visualitzacions de pàgina:

dilluns, 11 de gener de 2016

VII Mostra. Llista de participants

  1. Juan Orozco Ocaña
  2. Antònia Renau Manén
  3. Agustí Calvo Galán
  4. José Luis Campal
  5. Rafael Haro Sancho
  6. Fèlix Rodríguez Fandos
  7. Gener Barjola
  8. Josep Sou
  9. Glòria Fandos Gracia
  10. Baltasar Casanova Giner + músics: Josep M. Bonet i Sergi Trenzano
  11. Josep Miquel Gràcia Zapater
  12. Francesc Xavier Forés Delgado
  13. Montse Boldú Mayor
  14. Fede Cortés
  15. Emigdi Subirats Sebastià
  16. Víctor Canicio Chimeno
  17. Antoni Albalat Salanova
  18. Magda Guillén
  19. Jordi-Pijoan López
  20. Carles Vall
  21. Lluís Martín Santos
  22. Toni Bel Queralt
  23. Agustí Masip
  24. Joan Guasch Torné
  25. Josepa Ribera Vallès
  26. Paco Pèrez Belda
  27. Juan López de Ael
  28. Raimond Aguiló Bartolomé
  29. Montse Farrés Ubach
  30. Alfredo Gavin Agustí
  31. Tomàs Camacho Molina
Arpa: Agnès Camatxo Buj

5 comentaris:

  1. Vivim enmig de les petites coses que conformen
    sense fer massa soroll
    el tast que fem d’un món que ens és desconegut.
    Coses senzilles que conviuen
    sota el mateix sostre amb posició d’espera còmplice
    i semblen fetes per guardar
    antics secrets de velles històries.
    Coses atentes que ens revelen quines són
    les avinenteses entre elles i la consciència
    que arreu pretén comprendre’s.
    La veu, el tacte i la carícia dins un paisatge.
    Un gest amable.
    El bes precís.
    El despertar dels ulls, la ment inquieta
    i un somrís engaltant-se a la mirada
    dels llenguatges, mentre les mans més fermes
    sostenen el pes del desconsol.
    I la claredat en la parla
    i la valentia de l’acció, davant petjades
    de certesa a contrallum i enmig del desig nu.














    Mercè Amat Ballester



    És agradosa la cadència
    de les ones quan bramulen
    i escumegen, al capvespre,
    sota la mirada atenta d’una lluna
    que vol saber qui és
    aquell que, enmig de fosques i sorolls,
    cerca constantment.
    El vent s’escampa.
    Empaita les aigües blaves.
    ¿Sentiu com hi vessa el seu alè?
    I contra les roques, crits
    d’unes onades que lluiten
    per trobar la llar
    i en sorra humida pretenen respirar.
    ¿Sentiu els clams que pregunten
    com és possible l’oblit del que fou
    i ara només és simple passat?
    ¿Serà la mar qui ens somia
    i qui ens mostra la distància?
    L’abans i l’ara,
    dos ulls que, a contrallum, mirant-se
    s’omplen de melodies sempre diferents
    i alhora les mateixes.
    Petjades que reposen dins la mar.
    Hi reposa el cos.
    Hi reposa l’ànima.
    I, al seu costat, les seves ombres.



    Mercè Amat Ballester

    ResponElimina
  2. Moltes gràcies, Mercè, per la teua col·laboració.

    ResponElimina
  3. - Vídeopoema: https://vimeo.com/131882924

    - Vídeopoema: https://vimeo.com/141413123

    Sergi Quiñonero

    ResponElimina
  4. Moltes gràcies per la teua col·laboració, Sergi!

    ResponElimina
  5. Aquí teniu el meu petit gra de sorra, del recull 'Flors de sal':

    Erms els camps d’arròs
    s’amaguen entre les canyes.
    La terra calla i s’obre
    amb un llarg gemec.
    Al vespre, perd
    l’escalfor de les plomes
    dels xibecs
    i breu
    cruix com una branca.
    Torna la pluja.
    Dissol el pla com un espill.
    Camino.
    Els camps verges aguaiten
    l’etern retorn.


    Conxita Jiménez

    ResponElimina