Total de visualitzacions de pàgina:

dimarts, 20 de desembre de 2016

Montse Boldú



LA MARGARIDA DESFULLADA
Deixarem el  nostre amor
a l’atzar del vaticini
(que se n’encarregui algun déu
i que Fibonacci ens ajudi! )
d’una margarida de marge.
Som tu i jo dos jugadors?
Potser sí o potser no...
Llambregada a l’estimball
que sutjós es reivindica;
però nosaltres, com infants,
desfullem la margarida.

LA PLEGADORA
Es venta una noia
sota un garrofer;
la sina amerada
de sal i de mel.
Li fa pessigolles
un rierol prim
que, del coll al ventre,
baixa obrint camí.
Beu aigua d’un càntir
que sua també.
Ai, noia, que et banyes
quan beus a galet!

LA FLOR DE L’AMETLLER
Com dansa, ruborosa,
la flor de l’ametller!
Sa tendra bellesa
tempta, coqueta,
el fred del febrer.
Li aixeca la faldilla,
un vent matiner.
Carícia i fiblada
atreu, virginal,
nua i exposada,
flor blanca de neu;
i destina, generosa,
el més dolç perfum
a la més festejada florida.

1 comentari: