Montse Boldú

LA MARGARIDA DESFULLADA

Deixarem el  nostre amor

a l’atzar del vaticini

(que se n’encarregui algun déu

i que Fibonacci ens ajudi! )

d’una margarida de marge.

Som tu i jo dos jugadors?

Potser sí o potser no...

Llambregada a l’estimball

que sutjós es reivindica;

però nosaltres, com infants,

desfullem la margarida.

LA PLEGADORA

Es venta una noia

sota un garrofer;

la sina amerada

de sal i de mel.

Li fa pessigolles

un rierol prim

que, del coll al ventre,

baixa obrint camí.

Beu aigua d’un càntir

que sua també.

Ai, noia, que et banyes

quan beus a galet!

LA FLOR DE L’AMETLLER

Com dansa, ruborosa,

la flor de l’ametller!

Sa tendra bellesa

tempta, coqueta,

el fred del febrer.

Li aixeca la faldilla,

un vent matiner.

Carícia i fiblada

atreu, virginal,

nua i exposada,

flor blanca de neu;

i destina, generosa,

el més dolç perfum

a la més festejada florida.