Carme Cruelles Rosales

Carme Cruelles Rosales

SALT DEL PISH

Com canta l’aigua, oh déu, com canta l’aigua als

brolladors de marbre...

(Gerard Vergés)

No podem jugar amb les paraules

són fràgils com les fileres de formigues

que diligents tresquen rutes cansades.

No podem respondre certes preguntes

perquè sabem que tenen respostes terribles

com una carícia subtil que a penes ens frega.

No podem netejar l’ànima i començar de zero

si tenim un pes tan insostenible que ens ofega

i respirem sang per la boca.

Al final tot és un camí que no ens duu enlloc,

la ruta es trenca com torrada del matí.

Si sentiu a la pell la franquesa d’una mà,

notareu que torneu a començar de nou,

que de vegades els miracles són corporis

i podreu abraçar-vos al tronc d’un pi immens

fregant-vos amb les puntes dels dits.

Encara que el temps s’estimbe com un salt d’aigua.

LA TERCERA GUERRA MUNDIAL

“La guerra és el joc de l’estadista, el goig del sacerdot, la burla de l’advocat i la professió de l’assassí mercenari”. (Mary Shelley)

Si hi hagués una tercera guerra mundial

jo m’amagaria a casa i no sortiria pas d’allí.

El telenotícies m’aniria informant

i jo m’ho aniria mirant com aquell que veu un film.

Ompliria el rebost de sucre i farina

no sé pas per què, però la meua mare sempre ho fa

quan s’acosta un desastre mundial imminent.

I jo sempre he volgut ser com ella

perquè sembla un gest prenyat de proïsme.

Després esperaríem al sofà

que els trets fossin més forts

i que els bombardejos ja se sentissin ben a prop.

Apujaríem la veu de la tele,

però sense molestar en excés els veïns,

i reposaríem els caps a sobre de les espatlles d’altri.

I restaríem així fins a la matinada o

fins que s’acabés el sucre i la farina del rebost.

IRA DE ROC

Inútil cerca

perversa lletra.

Fugaç la llum,

fugaç la pluja

i els estornells.

Traço a  les fosques

el vespre tènue

i corren rodes

de por i de plany.

Corren els anys

i  sols escric...

I cau l’instant

i l’any i el viure

en subtil xarxa.

Busco una data

entre les ones

i el vol de l’ibi.

Ira de roc

bolcat al vers.

Es fonen hores

de llum malalta

d’aire pudent,

salnitre mort.

Se’m fon la vida,

i es mor el temps

fet de cristall.

I et tornes pedra

per reclutar

tot el dolor.