Carles Vall

SIGUES TU

Fantasia, propaganda,

imposada a preu...?

Pregàries de la publicitat.

No deixis entrar cap màrqueting

a la teva ment.

Que el pare nostre no sigui

consumir i consumir més.

La teva llibertat no té preu,

no es compra ni es ven.

No a fabricar cap cadena,

totes acaben esclavitzant.

Sigues Tu, només Tu

saps què vols, què sents,

què dónes i comparteixes.

Fantasies, quimeres, miratges,

obre cor i ment, i mira i veu.

Que ningú no decideixi

per Tu!

FLORS SENSE TAÜTS

A l’altar de la Vida flames

compartides, silencis en flor,

ni estampes ni creus, versos

a temps de lluna, carícies

madurades al sol de la passió.

Penitències, només les voluntàries.

Pecat, qui pot dir què ho és.

No compris ni et sotmetis

a instruccions, sembra il·lusions.

A l’altar de la Vida, cap

déu ni verge ni màrtir.

Al calze, aigua de lluna.

Al faristol, poemes sense

additius, solfa de sentiments,

Compartir la riquesa de la

humilitat sincera.

Campanades per anunciar Vida!

Flors sense taüts.

LA NIT ÉS ELLA

La nit no es ni curta ni llarga, és Ella.

És el far i el salobre que du la brisa.

Els roncs de l’hospital.

Els gemecs entre llençols, la solfa

dels estels, la Lluna que trempa la Vida.

Els arbres reposen amb les seves arrels.

Arriba música de la llunyania,

no se sap qui canta.

La nit és un que tentineja la vorera,

la Mare que plora l’absència del fill,

el fill que plora la Mare,

és l’esquela damunt de la taula.

La humitat  que va abraçant com una amant.

Els records que no troben coixí.

El gat que busca teulada.

Tinc son, se’m tanquen els ulls,

també és la Nit...