Total de visualitzacions de pàgina:

dilluns, 6 de març de 2017

Carles Vall

SIGUES TU


Fantasia, propaganda,
imposada a preu...?
Pregàries de la publicitat.
No deixis entrar cap màrqueting
a la teva ment.


Que el pare nostre no sigui
consumir i consumir més.
La teva llibertat no té preu,
no es compra ni es ven.


No a fabricar cap cadena,
totes acaben esclavitzant.
Sigues Tu, només Tu
saps què vols, què sents,
què dónes i comparteixes.


Fantasies, quimeres, miratges,
obre cor i ment, i mira i veu.
Que ningú no decideixi
per Tu!


FLORS SENSE TAÜTS

A l’altar de la Vida flames
compartides, silencis en flor,
ni estampes ni creus, versos
a temps de lluna, carícies
madurades al sol de la passió.


Penitències, només les voluntàries.
Pecat, qui pot dir què ho és.
No compris ni et sotmetis
a instruccions, sembra il·lusions.


A l’altar de la Vida, cap
déu ni verge ni màrtir.
Al calze, aigua de lluna.
Al faristol, poemes sense
additius, solfa de sentiments,


Compartir la riquesa de la
humilitat sincera.
Campanades per anunciar Vida!
Flors sense taüts.

LA NIT ÉS ELLA

La nit no es ni curta ni llarga, és Ella.
És el far i el salobre que du la brisa.
Els roncs de l’hospital.
Els gemecs entre llençols, la solfa
dels estels, la Lluna que trempa la Vida.


Els arbres reposen amb les seves arrels.
Arriba música de la llunyania,
no se sap qui canta.


La nit és un que tentineja la vorera,
la Mare que plora l’absència del fill,
el fill que plora la Mare,
és l’esquela damunt de la taula.


La humitat  que va abraçant com una amant.
Els records que no troben coixí.
El gat que busca teulada.
Tinc son, se’m tanquen els ulls,
també és la Nit...







Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada