Vicent Sanz Arnau

ANIMAL DE RECORDS

Prenc nota amb lenta cal·ligrafia

del meu propi testimoniatge

com en una confessió intencionada,

perpetrada amb premeditació.

És de nit i passa un darrer autobús

solcant la fosca del carrer solitari

mentre en la llunyania udola un tren

com esmaperdut, clamant al cel.

Taula desordenada de dies i treballs,

de totes les contingències d’aquesta vida

feta d’horaris i llençols, d’anhels

que no sabem què arribaran a ser.

Perquè potser no n’hi ha prou volent,

cal anar a l’encontre del demà

per convertir-lo en realitat, si es deixa,

o esborrar-lo per sempre, esvanit.

M’agradaria canviar d’època

així que prenc la ploma per escriure

i poder-me contar la meua pròpia vida

en perspectiva d’una memòria viva,

imaginada i sentida alhora,

com en aquella poesia de l’experiència:

animal de records.