Montse Farrés Ubach
Cartell publicitari
Un cartell dicta:
Deixa’t embruixar!
Amb què? ―pregunto.
I penso en tots els mesos
d’escadussera inanició,
d’aprendre a conviure amb mi mateixa.
Serà la resposta
a la pregunta permanent?
O potser és la faula que hem paït
per no admetre que
viure és una juguesca
que algú prèviament assigna i decideix.
Només pau albiro
Només pau albiro,
notícies adverses, dansen
tothora, dalt del meu terrat.
Veig llum
i nedo a braçades
per abastar-la tota
i, asseguda,
davant d’un saborós tallat,
vull pensar que tot és possible,
altra cosa serà demà.
Els ulls negats, desdibuixen
aquest instant d’irrealitat.
0 comentaris:
Publica un comentari a l'entrada
Subscriure's a Comentaris del missatge [Atom]
<< Inici