Montse Boldú Mayor

GANES DE VIURE

Ens abraçarem a trenc d’abril

i ens floriran a la pell les ganes de viure

com un miracle. Esclatarà el desig

i ens esquitxarà de miratges d’eternitat:

Tu i jo rebrotant de la branca més tendra.

De la primavera,

el pètal audaç dels teus dits

que per camins trescats, 

Venus amunt,

coronen un cim amarat de pluja.

De la primavera, 

el pètal encès dels teus llavis

que per senders fragants, 

dos pits florits, 

percacen la mel que dels volcans vessa.

De la primavera,

el pètal expert del teu sexe

que pels estrets marins,

flor de la sal,

redreça la nau vers el port del crit.

Amb els dits l’entranya llaurada com mare Terra,

Venus amunt, dos pits florits, flor de la sal:

Planta’m al cos fecunda carícia,

planta’m al cos una primavera.