XII Mostra Oberta de Poesia a Alcanar

dimecres, 3 de febrer de 2021

Alfred Sala




La voluntat de l’hereua

És al mig del Priorat 

on l’hereu ambiciós,

que als pares ha ensarronat,

s’apodera, cobejós,

del mas i propietat.

L’ametller tot ufanós,

l’oliver ben carregat,

tot s’ho queda l’envejós.

L’hort, la vinya i el sembrat

seran per a l’enganyós.


I per a la filla? Res,

que estudià i se n’anà,

es casà amb un descortès

i als tres fills es dedicà.

Perquè ho havia promès,

venien a veremar,

però això no feia el pes,

no era prou ajudar.

Mes ella sent com pagès,

i diu que vol heretar.


«Deu-me només la vessana

amb la casa de pastor;

és barraca a la solana,

no té sostre i poc maó,

però s’hi fa alguna avellana

i olivers a l’abandó».

I li donen la cabana;

pocs arbres, compte rodó.

Mes ella, de bona gana,

en fa bona gestió.


El germà, malvat, rabia;

és gandul i miserable,

i perd terres i masia.

D’enfonsar el mas és culpable,

el venç la mesquineria.

La germana, ben amable,

li diu seriosa un dia:

«No ho engeguis al diable,

compro el fruit de ta follia,

pensa i sigues raonable».


Amb diners se’n va cantant,

es retira i va de festa.

Ella només té un desig:

«Tiraré el mas endavant

i també tota la resta;

dels raïms noto el trepig,

i sento el gust de la terra.

Tot tornarà a produir,

aixecaré la desferra

sense el meu germà roí».


https://youtu.be/NUmvXQjQ73A


0 comentaris:

Publica un comentari a l'entrada

Subscriure's a Comentaris del missatge [Atom]

<< Inici