Antònia Renau Manén

 

A Tu

Els mots, les rialles i abraçades,

amagant el sedós brodat teixit 

de fils d'empatia i honradesa,

són  la nostra complaença 

d'estar un amb l'altre.

Així, est company i amic de vida

en paraules no dites

i silencis estimats.

Alguns cops, voldria esborrar  

el meu sentiment cap a tu.

D'altres, l'enyor  d' allò  que podia haver sigut

em colpeix.

I alguna vegada,

voldria  esquinçar-te i deslligar-me,  

però no puc.

Llavors, resten silencis, en paraules no dites

com company i amic de vida.

Ha passat el temps

Ha passat el temps

d'obeir els que manen;

de les pors, del ridícul;

de les opinions dels mesquins.

Ha passat el temps

dels aplaudiments banals, 

pels petits èxits laborals.

Ha passat el temps

dels amors i desamors ferits

de mirada curta.

Em queden,

l'enyorança dels que ja no hi són, 

els records dels companys de lluita i de vida.

Les alegries i plors dels que m'acompanyen 

amb  els sentiments compartits. 

Alcanar, febrer  2021