Glòria Fandos Gràcia

DIA GELAT

Dia gelat a la meua terrassa assolellada

que avui no ho és, és gelada com el carrer i les muntanyes

dels ports que claregen de neu blanca, com les ànimes

blanques, encara per a estrenar, un sèquit de coloms

tornen el meu racó de sol en una festa de menges de pa,

i estan contents, inclús festegen, què bonic, 

és un balcó festejador, i paladegen els ronronejos,

i jo els miro darrere els vidres de la meua estança

caldejada per un foc que no és alimentat

ni per llenya ni per carbó, dels temps aquells,

tan llunyans me semblen, tot evoluciona

tot és més fàcil i millor, sí, no ens gronxem en la nostàlgia.

Perquè vatros, hòmens, alguns, no us enutgeu tots.

No evolucioneu? Copieu rols i costums dels vostres ancestres,

pares, iaios, tiets i amics… Mireu millor les dones, que som persones.

Les dones i els hòmens hem estat a la matriu, a l’úter d'una mare, dona,

tots angelets del cor, trossets de carn que respiren, i els batega 

el cor que és tota una vida, creixem amb l'amor que ens abraça.

I què feu després? Quin turment us obsessiona?

Quina tempesta enfosqueix el vostre cel?

Quina maldat s'infiltra al vostre pensament, si tots i totes hem gaudit

de les ales de l‘origen, com el grifonet de l'olivera?

Vull, una primavera, no sentir-me lligada ni per paraules ni per fets... 

TEMPS DE NADAL

Avui fa temps de Nadal,

El carrer fred, quiet i mut,

ni una fulla tremola de fred,

quan al meu cor trèmul

encara sento la inquietud.

Un altre Nadal més, diferent,

esborrarà l'empremta

que m'ha deixat este any?

El nou Nadal em portarà

nous camins per recórrer,

oblidar el dolor aprofundit

que encara m’esgarrapa

de quan en quan,

a les meus hores baixes.

Ja arriba el temps Nadalenc,

i els records em porten

els temps feliç de xiqueta,

quan cantàvem nadales

a al vora de l'estufa de llenya,

amb les amigues i la mestra,

a aquella escola llunyana

que encén de llum els meus dies.