Josep Juan Segarra i Albert Callau

 

Ressona

A Carme Pons i Inma Ibáñez

Cada exhalació ressona

La vida ressona cap als dits.

Durant 6 segons d’exhalació.

Després una apnea 

Sis segons de buit.

Vertigen, petita angoixa per la falta d’oxigen i… 

Lo goig de la nova inhalació.

Una retenció de panoxigen.

Sis segons.

Sis segons de brisa marina

La mar entra pel nas

Baixa pel paladar 

Travessa la gola…

Sóc lo fons marí.

I me retiro, dins meu,

Gestionant lo buit.

I sento tristesa, 

I sento por,

I sento alegria,

I tot ho sento i tot passa,

I no passa res.

Accepto que potser perdo,

Que potser perdré algú 

Algú que estimo.

La persona que més estimo

La persona que més he estimat.

Que potser la perdré massa aviat.

I decideixo que li diré que l’estimo,

Gairebé cada dia.

Sis, sis, sis i sis.

Cada exhalació ressona

Les connexions neuronals respiren

Puc tocar la calma

i, sense dir res, 

desanimada,

La tensió marxa.

Amb l’obertura del cor

S’obre tot el cos

I les emocions transiten.

Los 6 segons se dilaten en 8

I omplo els pulmons i les espatlles i els ulls i el front i el clatell,

I l’apnea és plaent

I tot és tacte 

I sense sentir les cames 

I sense sentir els braços 

Ho sento tot.

I sóc musclera

I sóc brisa

I sóc mar.

I recordo les vegades que t’he besat

I potser corro massa

I vull que el futur sigui ara

I que sigui el nostre passat.

I me trobo allà 

Baix del meu pou 

Sol

I a cada exhalació ressona 

La vida ressona cap a dins.

@poesia_surf_i_kaiak

www.poetica.cat