Tomàs Camacho Molina
Que no falten roses
Procuro que no falten roses a casa meua.
M’agrada acostar el nas
i olorar la seua exquisida fragància.
No les agafo del roser amb avarícia,
procuro que algunes queden al roser
per a la gent que passa
i per a mi mateix.
Quan es marceixen les llanço
i netejo el got que fa de florer.
Em pregunto per a què serveix un roser?
Em responc que és pura recreació.
29 d’octubre de 2021
EVOCACIÓ DE MIQUEL PATON
Avui, en el meu habitual tomb en bici pel terme,
em preguntava quina era la sincronia
que ens portava a trobar-nos
i tenir aquelles converses
en què s’ajuntaven pintura i poesia,
però, sobretot, el gaudi
de l’escenari excepcional
que ens acollia.
Miquel era meticulós en la seua faena.
Li donava a la pintura, a l’art,
una impregnació trascendent.
Conec Miquel, penso jo, gràcies a Ramon.
En una època de pinzellada voluminosa
i lleugerament figurativa
que em feia recordar Miquel Barceló.
Més tard, la seua pintura
em portava a Klee i Mondrian,
però es tractava d’ell mateix,
de fer abstracció del paisatge
tan pròxim d’espills i retícules.
Pintar al retaule de la capella
de Santa Maria dels Prats
va propiciar el miracle
d’ajuntar, terra, mar i cel
en una gradació transcendent
que se sosté amb la fe.
enviat per Tomàs Camacho @ 19:05
0 comentaris:
Publica un comentari a l'entrada
Subscriure's a Comentaris del missatge [Atom]
<< Inici