Joan Guasch

NAIXEMENT

He vist l’acció contundent de les urpes salvatges
Dels éssers salvatges de les terres salvatges.
He vist fumejar la sang de la carn esquinçada
de mil caceres nocturnes, cruels, infernals.
He sentit l’olor de la por, del pànic a la mort,
el crit histèric dels que moren esventrats.
He sentit mil boques mastegar artèries calentes.
He vist llavis amb regalims de nervis i de sang.
He vist ulls foscos en la foscor de les cavernes
i ombres espectrals en els racons més amagats.
He escoltat el càntic de la supervivència diària,
plors d’esquifits nadons que morien afamats.
He vist albes grises i fredes de collites malmeses,
i migracions forçades per por a tanta misèria.
He vist la sorra fer sorra les muntanyes
i borbollar l’aigua bruta dels oceans primigenis.
He vist la lluita constant de la mort i de la vida
i la sagnant exultació per la derrota del contrari.
He vist miralls de vent trencar el paisatge.
He sentit plors de pors de cossos bocaterrosos
i esgarrifances de vides al límit de la resistència.
He tocat a penes l’essència de la vida a la Terra,
la força inexorable de l’energia suprema.
He vist el foc del sol fondre’s a les muntanyes
i muntanyes cremant-se amb flames inabastables.
He vist tot el que uns ulls somnien veure
i tot el que mai no haurien volgut veure!
...I al final...

Al final entro a l’oasi.
Per dins en tanco la porta.
Acarono les imatges dels que ja no hi són,
apago el llum del passadís,
acarono uns cabells esclaritxats i blancs
i beso silent un somriure rosat.
Tanco els ulls. L’oasi desapareix.
La ment reposa
dins del cosmos estelat
i s’hi dilueix com un esclat
de silencioses supernoves.


****


EL ZOO DE LA TRANQUILITAT



De nit els lleons dormen al zoo.
Corren lliures pel Kalahari.
Empaiten gaseles sota el sol.

De nit, al zoo, els elefants balancegen les trompes sota els baobabs.
Els dofins suren ingràvids. Avorrits. Mirant-se al mirall de tant en tant.

Al zoo, de nit, els estels passen de llarg per sobre dels antílops.
Cerquen l’espill d’herba de la sabana, estel•lat de nyus que dormen.

De nit els búfals, al zoo, es petrifiquen.
Només el musell lluent es belluga.
Remuguen somnis de brins secs.

A l’horitzó, un massai corre per l’herbassar buit, silent i polsós.