Robert Jové

http://www.youtube.com/watch?v=YVX3pkqFWVM




ARRASTRAR SENSE TRUMFOS 

Sovint,
el que volem dir,
s’escola entre paraules malgirbades.
El concepte,
cau al fons d’un pou
ressec com el palmell d’un avi. 
Cridem
ben fort,
fins desencaixar-nos les barres,
fins que no tinguem res més a dir. 
El meu cor porta dol
per les guerres i les plagues,
plora pel gemec del mar i
pels espasmes de la terra. 
Predica la doctrina
que la vida només és
un espai de temps
entre dos mons inabarcables. 
No pots oblidar
la teva condemna
ni embriac la nit de cap d’any. 
A ponent es manifesta
el perfil del Pedraforca humit. 
A pagès els suïcides
ho són per atzar,
una mala girada,
un estrep mal collat. 
 
 
 
 
http://www.youtube.com/watch?v=VI-AEzfwUPA


 

ELLA DEU SER UN ÀNGEL
(recorda ventafocs, que has de tornar abans de les dotze) 

Qui no et coneix viu endebades 
Sentir-te riure és com
ensumar esmalt d’ungles.
Et pintes els llavis amb cendra
de seda cremada i paper d’arròs.
Enjoiada amb perles de plàstic
li piques l’ullet a la vida.
Quan passes pel carrer
els núvols descarreguen flors,
plouen clavells i orquidees.
Bassals tapats amb cotó fluix. 
Per curta que sigui
la distància que ens separa
es fa llarg el camí. Per
escàs que sigui el temps
que dura la teva absència les hores són eternes.
Es perden els costums
i es dicten noves lleis.
Canvien les fronteres
i es formulen nous presagis. 
De la plaça estant es veuen les piràmides.
Avui, viurem arraulits a l’escalfor de la llar,
envoltats de tòpics com Michel Jordan
torna a jugar, mil dies després, lluny de Xicago. 
Qui no t’ha vist, viu endebades.