XII Mostra Oberta de Poesia a Alcanar

dimarts, 4 de gener de 2011

Manel Alonso Català

Ulls per a recórrer
amb carícies anònimes,
fugitives, clandestines,
les textures pretesament secretes
que s’oculten sota els plecs
fluids, sonors, d’un poema.
Ulls d’una avidesa addictiva,
perseguint caravanes de mots,
que ens demanen i s’atorguen
un vers més encara
per al gaudi comú.



Oïda per a escoltar com s’aproxima,
esmortint amb el tou dels dits,
la queixa dels vidres trencats de l’alba,
el gat incombustible de les hores;
eixir al seu encontre i agafar-lo al braç com un nadó,
acariciar-li amb sol•licitud el llom i la papada
i creure descobrir en el seu ronroneig
els jeroglífics indesxifrables
del perquè de tot plegat.


Olfacte per a desemmascarar
la flaire que retorna la imatge primigènia
del primer somriure que ens va seduir
i que vam anar perdent en el pou obscur
i sense fons de la memòria.
Olfacte per a ensumar el rastre
d’un miratge ingenu que s’oculta
darrere de l’ombra de les excuses
de totes les recerques.


De la col•lecció de poemes inèdita Per a què?, de Manel Alonso i Català

1 comentaris:

Blogger ANNA ha dit...

Preciosos tres sentits.
Segur que ben preciosos són els que manquen, m'ho diu el sisè sentit.
una abraçada immensa amarada de mar escalenc.
Anna Rispau.

14 de febrer de 2011, a les 0:07  

Publica un comentari

Subscriure's a Comentaris del missatge [Atom]

<< Pàgina d'inici