Maite Bel Carapuig

SENT GRAN

A mon pare, Juan Batiste Bel Queralt

Si, et fas gran,

tu mateix ho dius:

que els anys passen

i que ja no ets el mateix.

Però en la vida

hem de saber triar

i quedar-nos en tot lo bo

que ens dóna cada dia...

Ets gran en experiències,

en treball, en records

més o menys bons...

però són coses viscudes per tu.

En anys, dolors,

tristor, algun quilet de més...

però avui, d’això millor no en parlem.

Gran de cor,

gran en ganes de fer,

gran en saviesa;

Sí, Saviesa, perquè encara avui,

tu saps fer coses, que mai natros sabrem...

I has de continuar sent així:

Gran en ànims,

gran en força de voluntat,

gran en ganes de viure,

gran en família...

Perquè… saps?

Tens una gran família

i aquesta vol que continues sent com ets:

SENT GRAN!

Sant Joan 2014

PLORO

Viure, per a què?

Si la vida és

una autèntica merda

i no serveix per a res.

Si estàs sol,

somnies en estar en companyia;

i quan estàs acompanyat,

és com si estiguessis sol.

Ploro,

i no sé ben bé per què.

Miro al meu voltant

i veig la maldat del món,

veig l’avarícia per tenir més i més...

i veig l’orgull i desconfiança en les persones.

Oh, Déu meu!

Per què m’has dut a aquest infern?

Jo no encaixo en aquest lloc.

Ara mateix, em fa mal el cor

i de cada racó de la meua pell

sorgeix tot el foc que conté la meua ràbia.

Sóc jo o són els demés

els que em fan sentir així?

Dec ser jo, sens dubte,

la que estic equivocada.

Però si no és així,

mata’m, senyor,

trau-me la vida.

No vull seguir vivint.

A LA MARE DE DÉU DEL REMEI

Allí on hi hagi un plor de dolor

veuré vostra cara;

allí on visqui la maldat,

sentiré vostra presència.

Allí on habiti l’odi, la necessitat, l’orgull,

trobaré vostres mans.

però sols allí, on regne la felicitat

hi sereu vós.

Vós, Remei!,

disposada a ajudar

a qui falta li faça.

Vós, Remei!,

que no trobeu entrebancs

per donar-nos una mà.

Vós, Remei!,

que no jutgueu per les aparences

i feu, tan sols per l´amor als canareus.

Vós, Verge del Remei,

sou font d’ànims i d’il·lusions

de malalts i seguidors.

Ja, al arribar a la capelleta,

el meu braç cobra vida

per fer el senyal de la creu.

I tans sols en entrar a l´ermita

vostra imatge

el primer que es veu.

A vós,

A qui tantes nits he resat.

A vós,

a qui tants cops li he pregat.

Perdó, perdó, li demano

per si algun cop li he fallat.