XV Mostra Oberta de Poesia a Alcanar

La Mostra Oberta de Poesia a Alcanar és una trobada poètica que acull diverses tendències poètiques al voltant del Dia Mundial de la Poesia

dijous, 13 de novembre del 2014

Maite Bel Carapuig

SENT GRAN
A mon pare, Juan Batiste Bel Queralt

Si, et fas gran,
tu mateix ho dius:
que els anys passen
i que ja no ets el mateix.
Però en la vida
hem de saber triar
i quedar-nos en tot lo bo
que ens dóna cada dia...
Ets gran en experiències,
en treball, en records
més o menys bons...
però són coses viscudes per tu.
En anys, dolors,
tristor, algun quilet de més...
però avui, d’això millor no en parlem.
Gran de cor,
gran en ganes de fer,
gran en saviesa;
Sí, Saviesa, perquè encara avui,
tu saps fer coses, que mai natros sabrem...
I has de continuar sent així:
Gran en ànims,
gran en força de voluntat,
gran en ganes de viure,
gran en família...
Perquè… saps?
Tens una gran família
i aquesta vol que continues sent com ets:
SENT GRAN!
Sant Joan 2014



PLORO

Viure, per a què?
Si la vida és
una autèntica merda
i no serveix per a res.
Si estàs sol,
somnies en estar en companyia;
i quan estàs acompanyat,
és com si estiguessis sol.
Ploro,
i no sé ben bé per què.
Miro al meu voltant
i veig la maldat del món,
veig l’avarícia per tenir més i més...
i veig l’orgull i desconfiança en les persones.
Oh, Déu meu!
Per què m’has dut a aquest infern?
Jo no encaixo en aquest lloc.
Ara mateix, em fa mal el cor
i de cada racó de la meua pell
sorgeix tot el foc que conté la meua ràbia.
Sóc jo o són els demés
els que em fan sentir així?
Dec ser jo, sens dubte,
la que estic equivocada.
Però si no és així,
mata’m, senyor,
trau-me la vida.
No vull seguir vivint.



A LA MARE DE DÉU DEL REMEI

Allí on hi hagi un plor de dolor
veuré vostra cara;
allí on visqui la maldat,
sentiré vostra presència.
Allí on habiti l’odi, la necessitat, l’orgull,
trobaré vostres mans.
però sols allí, on regne la felicitat
hi sereu vós.
Vós, Remei!,
disposada a ajudar
a qui falta li faça.
Vós, Remei!,
que no trobeu entrebancs
per donar-nos una mà.
Vós, Remei!,
que no jutgueu per les aparences
i feu, tan sols per l´amor als canareus.
Vós, Verge del Remei,
sou font d’ànims i d’il·lusions
de malalts i seguidors.
Ja, al arribar a la capelleta,
el meu braç cobra vida
per fer el senyal de la creu.
I tans sols en entrar a l´ermita
vostra imatge
el primer que es veu.

A vós,
A qui tantes nits he resat.
A vós,
a qui tants cops li he pregat.
Perdó, perdó, li demano

per si algun cop li he fallat.

0 comentaris:

Publica un comentari a l'entrada

Subscriure's a Comentaris del missatge [Atom]

<< Inici