Total de visualitzacions de pàgina:

divendres, 15 de gener de 2016

Lluís Martín Santos




A verdade é que cando ficas moito tempo mirando o ceo 
vaise poboando de máis e máis estrelas. Disque hai algunhas
 que as vemos pero que xa non existen. Que tarda tant
en chegar a luz que, cando chega a ti, xa están apagadas.
Manda carallo, ver o que xa non existe.


Manolo Rivas, O lapis do carpinteiro


MAS DE CUELLO


I
Han passat hores i hores, i rostres i rostres,
moltes pells sofrimades per la llum insobornable dels dies,
camins i senderes de l’ànima enlluernada,
l’olor grisa de la canyella.


Tot és blau i cendra d’atzavara en esta ventada ocre.


Nafra, la llum, l’epidermis blava de l’ahir, l’aturada dels temps.
Riu d’ombres
(Riu d’ombres)


II
Boira entre el gebre de l’herba i el filferro dels arbres de coure.
Guaita del centre de la llum.
(Epitafi)


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada