Total de visualitzacions de pàgina:

dijous, 14 de gener de 2016

Montse Boldú Mayor




El teu cos,
cirerer en flor,
no  m’enganya;
que entre les cuixes se’m lliura
i joiós entre càntics m’esclata.
Però quin desfici!
Aconseguir la penyora,
tot el que dins  d’un flascó
la teva ànima pudorosa
tan gelosa m’amaga.
Vaig descobrir l’ombra del teu cos
escampant flors d’ametller i tarongina
en racons on d’altres, abans,
només hi plantaren bardissa.
Des d’aleshores ençà que vigilo,
amb desig,
els minuts que disciplinats fan fila,
perfectament aliniats com vagons,
fent l’habitual viatge de l’hora,
ignorant que anhelosa els observo,
impacient,
per santificar d’entre tots a n’aquell

que a la meva vora porti la teva pell.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada