Total de visualitzacions de pàgina:

dimarts, 20 de desembre de 2016

Anna Maria Ulldemolins Soldevila



EL MEU POBLE


Visc en un lloc privilegiat,
ple d’aromes de tarongina,
assolellat i bell,
entre el blau del mar
i el Montsià que fina.

EL MEU PARE


Envoltat de llibres tota la vida,
les emocions  sortint  a flor de pell
traient sentiments de tota mida;
els mots, eines útils, voleiaven a prop d’ell.

Mil estímuls li portava  la cultura,
històries i experiències el van fer vell,
eren un bon bagatge on agafar-se
quan el món s’ensorrava  sense remei.

Una curiositat intrínseca l’acompanyava;
vers la natura, admiració reverent
i una Fe de xiquet  molt viscuda,
que  d’adult conservava  íntegrament.

Fidelitat a les arrels d’un poble,
dignitat i ganes de fer-lo ple,
prioritat a la humanitat i a la cultura,
voluntat de fer i sembrar el bé.

UNA VIDA


En el principi fui projecte
que es convertí en potència
i esdevingué presència
de joiosa veneració, objecte.
Paternitat aconseguida,
modelada per la mare,
orgull i alegria del pare;
d’ells en vaig ser primogènita.
El destí em dugué bona tria,
i en esposa vaig mudar,
i joiós el meu nom  va canviar
quan vaig emmainadar.
Tanmateix, dels cans, vaig tenir nom,
era, dels gossos, la mestressa.
Fins que, un bon dia,
de cop em vaig trobar
sent, per a tothom,  JO mateixa.

LAMENTS DE L’EXILI


Fresc ventijol de marinada
que alleuges el cop del sol
acompanyant el bram de l’onada
que a la platja arriba, furiós,
mentre du el clam de l’ànima
de la gent que ho ha perdut tot.
Fugen,  amb dolor, de la pàtria
on hi tenien família i honor
i d’on éssers inhumans i infames
els han exclòs sense compassió,
llençant-los a l’exili innombrable
d’aquestes  blaves aigües del mar

on, massa gent, hi  ha trobat la mort.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada