Anna Maria Ulldemolins Soldevila

EL MEU POBLE

Visc en un lloc privilegiat,

ple d’aromes de tarongina,

assolellat i bell,

entre el blau del mar

i el Montsià que fina.

EL MEU PARE

Envoltat de llibres tota la vida,

les emocions  sortint  a flor de pell

traient sentiments de tota mida;

els mots, eines útils, voleiaven a prop d’ell.

Mil estímuls li portava  la cultura,

històries i experiències el van fer vell,

eren un bon bagatge on agafar-se

quan el món s’ensorrava  sense remei.

Una curiositat intrínseca l’acompanyava;

vers la natura, admiració reverent

i una Fe de xiquet  molt viscuda,

que  d’adult conservava  íntegrament.

Fidelitat a les arrels d’un poble,

dignitat i ganes de fer-lo ple,

prioritat a la humanitat i a la cultura,

voluntat de fer i sembrar el bé.

UNA VIDA

En el principi fui projecte

que es convertí en potència

i esdevingué presència

de joiosa veneració, objecte.

Paternitat aconseguida,

modelada per la mare,

orgull i alegria del pare;

d’ells en vaig ser primogènita.

El destí em dugué bona tria,

i en esposa vaig mudar,

i joiós el meu nom  va canviar

quan vaig emmainadar.

Tanmateix, dels cans, vaig tenir nom,

era, dels gossos, la mestressa.

Fins que, un bon dia,

de cop em vaig trobar

sent, per a tothom,  JO mateixa.

LAMENTS DE L’EXILI

Fresc ventijol de marinada

que alleuges el cop del sol

acompanyant el bram de l’onada

que a la platja arriba, furiós,

mentre du el clam de l’ànima

de la gent que ho ha perdut tot.

Fugen,  amb dolor, de la pàtria

on hi tenien família i honor

i d’on éssers inhumans i infames

els han exclòs sense compassió,

llençant-los a l’exili innombrable

d’aquestes  blaves aigües del mar

on, massa gent, hi  ha trobat la mort.