Total de visualitzacions de pàgina:

dijous, 29 de desembre de 2016

Eduard Batlle




SERP BLANCA

Veus la serp blanca?
Veus com s’esmuny dins la fissura
del seu cosmos-pedra?
M’ha visitat aquesta nit,
l’he sentida dins l’orella,
sibilant i llefiscosa.
La clau dins del pany
que no obre cap porta.
Serà el desig que penja
de la punta de la branca?
Serà la veu que mormola
noms dels anys de pluja?

Exigeix penyora sense torna:
fruit caduc o fruit perdut.

AMANTS
Com àngels de pedra calcària
caiguts d'una guerra remota,
els nostres cossos plegats en un de sol,
descoberts per la llum diürna,
pintats en franges de penombra.
En la impúdica atmosfera dels sexes exànimes,
a l'ombra de les parpelles,
al límit dels llavis àvids de llengua.

Pesats com dos arbres caiguts.
Calgué molt més que voluntat per alçar-se,
empènyer la porta i la vida.
Ens acomiadàrem al mig de la plaça:
a tu t'esperava una llar,
a mi un poble d'absències.

PIAZZA NAVONA
Em dius:
hi ha dos tipus de persones,
els que han estimat a Piazza Navona,
i els que no ho han fet.
Tens raó:
jo hi era, amb lluna perfecta.
Per triplicat s'endinsava
dins l'aigua estanca de les fonts.
També hi havia un banc
on arraulits rebíem
la lliçó enèsima de les coses
que calia haver fet,
anys abans, quan tot estava per fer.
Anys abans calia jugar fort
quan tot just coneixíem
el gust amarg del desengany.
Hem valorat tot això,
a Piazza Navona, entre bes i bes,
fosos en l'abraçada,
amb l'amor fred de qui no té un camí per recórrer.

Simplement, amb la inèrcia del cor.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada