Eduard Batlle

SERP BLANCA

Veus la serp blanca?

Veus com s’esmuny dins la fissura

del seu cosmos-pedra?

M’ha visitat aquesta nit,

l’he sentida dins l’orella,

sibilant i llefiscosa.

La clau dins del pany

que no obre cap porta.

Serà el desig que penja

de la punta de la branca?

Serà la veu que mormola

noms dels anys de pluja?

Exigeix penyora sense torna:

fruit caduc o fruit perdut.

AMANTS

Com àngels de pedra calcària

caiguts d'una guerra remota,

els nostres cossos plegats en un de sol,

descoberts per la llum diürna,

pintats en franges de penombra.

En la impúdica atmosfera dels sexes exànimes,

a l'ombra de les parpelles,

al límit dels llavis àvids de llengua.

Pesats com dos arbres caiguts.

Calgué molt més que voluntat per alçar-se,

empènyer la porta i la vida.

Ens acomiadàrem al mig de la plaça:

a tu t'esperava una llar,

a mi un poble d'absències.

PIAZZA NAVONA

Em dius:

hi ha dos tipus de persones,

els que han estimat a Piazza Navona,

i els que no ho han fet.

Tens raó:

jo hi era, amb lluna perfecta.

Per triplicat s'endinsava

dins l'aigua estanca de les fonts.

També hi havia un banc

on arraulits rebíem

la lliçó enèsima de les coses

que calia haver fet,

anys abans, quan tot estava per fer.

Anys abans calia jugar fort

quan tot just coneixíem

el gust amarg del desengany.

Hem valorat tot això,

a Piazza Navona, entre bes i bes,

fosos en l'abraçada,

amb l'amor fred de qui no té un camí per recórrer.

Simplement, amb la inèrcia del cor.