Total de visualitzacions de pàgina:

diumenge, 25 de desembre de 2016

Ignasi Revés



PA SUCAT AMB SAL I OLI
Més que de dolç, sóc de salat.
Fa molt de temps, des de petit,
lo segon plat havent finit,
no m’abellia l’ensucrat.
Després d’un tec vaig idear,
amb ganivet, saler i setrill,
un punt final bo i senzill
gargotejat a sobre el pa.
Llesca o crostó, tou o torrat,
amb oli verd, amb suc daurat,
quatre cristalls de salabror.
Passar el dit per escampar,
llepar-lo aprés i queixalar.
Gloriós profit, gran colofó.

PRIMER DIA DE CAMPANYA
Surt lo sol a la salvatge garriga.
Cel clar, oratge fi, càlida tardor.
Comença la campanya de l’auliva
Foc nou, dia d’estrena, primer escaló.
Estens les borrasses i encares l’arbre
I et preguntes: “He oblidat com se cull?”
Però quan la sarpeta se posa en marxa
L’auliva es desenganxa, fàcil, del rull.
Una mà empunya la pinta corbada,
l’altra palpa, de llarg a llarg, la branca,
i descobreix l’auliva ressagada
que ha d’anar a parar a la butxaca.
Vas de puntetes, collidor de ballet,
per no xafar l’auliva apilotada.
Un cop de cintura millor que un passet,
l’ull a terra per fintar l’empastrada.
S’embranquen converses, s’esfullen raons.
Collita de frases, replega de mots,
a cada arbre creixen noves solucions
per als mals de sempre, d’arreu i de tots.
Verdes, grogues, vermelles i morades,
mançanenques, verdals i arbequines.
Seques i inflades, juntes i espaiades,
terroses, llustroses, bastes i fines.
Cau el sol a la salvatge garriga.
Cou l’ossamenta, el múscul no respon,
però el remolc ple cura la fatiga
i anima a llevar-se el dia segon.

AULIVA MORTA
Arbequina colrada,
perla fosca del secà,
llustrosa i unflada,
tacte fi i delicat.
De l’auliver als dits,
dels dits al poal.
del poal al canyís.
Al canyís, son hivernal.
T’aixeques arrugada,
el fred t’ha gravat ta pell.
Te clareja l’ossada,
però guardes un cos bell.
Retornes amb aigua bullenta,
t’esbandeixes amb aigua tèbia.
Prens pijama de sal i pebre,
coixins de llimona i taronja.
Te capbusses en vinagre,
sorteges esculls de cítric,
t’amoles amb l’all tendre
i et cobres un nou físic.
Surts del líquid nova i vella,
amb l’acidesa del collir aulives.
amb la dolçor de l’apanyar pedra,
amb l’aroma de les ponentades.
Llesca de pa torrat,
raig d’oli generós,
auliva morta al plat.

És aquest, lo meu món.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada