Total de visualitzacions de pàgina:

dissabte, 25 de febrer de 2017

Antoni Casals i Pascual



CONVALESCENT (poema en dues parts)
1.
L’estiu, avui, només  és el record
ingrat d’una calor que es perllongava
mentre dins teu
anaven prenent forma tots els monstres.
Ara el que tens com a record
és l’ombra d’un dolor
que encara no has sabut
des d’on et va arribar.
I et veus, imatge en blanc i negre,
a la sala d’espera del silenci,
demanant-te respostes a preguntes
que mai no has gosat fer-te.

2.
Maldaves per saber
si era el teu cos o el món
el que era lent.
Perquè al voltant, teixien incerteses
i es feia etern el temps convalescent.
Vas mirar-te al mirall:
res no era diferent, en canvi el temps
semblava haver quedat
suspès en el rellotge penjat a la paret.
Com un deliri, anaven i tornaven
pensaments
i somnis sense argument concret.

2017

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada