Antoni Casals i Pascual

CONVALESCENT (poema en dues parts)

1.

L’estiu, avui, només  és el record

ingrat d’una calor que es perllongava

mentre dins teu

anaven prenent forma tots els monstres.

Ara el que tens com a record

és l’ombra d’un dolor

que encara no has sabut

des d’on et va arribar.

I et veus, imatge en blanc i negre,

a la sala d’espera del silenci,

demanant-te respostes a preguntes

que mai no has gosat fer-te.

2.

Maldaves per saber

si era el teu cos o el món

el que era lent.

Perquè al voltant, teixien incerteses

i es feia etern el temps convalescent.

Vas mirar-te al mirall:

res no era diferent, en canvi el temps

semblava haver quedat

suspès en el rellotge penjat a la paret.

Com un deliri, anaven i tornaven

pensaments

i somnis sense argument concret.

2017