Maria-Josep Margalef Sagristà

Habitaré els silencis


Habitaré els silencis
pregons de les muntanyes
quan en les nits antigues
s’escoltaran ressons
de vells vestigis de
manades de llops i
tremolor de pedres
sota dels cascs potents
de cent cavalls.

Habitaré els silencis
parlants de les absències
mentre la vida corre
encara per les venes
i s’afirma, potent,
en cada riure, en cada so
que m’arriba
en cada cant.

Habitaré els silencis
amics de mans amigues
que en el joc de la vida
m’han donat bones cartes
quan la força del vent
lluitava per endur-se’m.

Habitaré els silencis
perquè la vida em porta
i ja no entenc el viure
fora d’aquests silencis
que m’acompanyen sempre.

Amposta, 30/11/14

Nadal

Nadal arriba amb un fred tímid
que va amagant-se a les butxaques dels abrics
i el vent revol aparadors, les vidrieres i els torrons
i s’il·luminen els carrers amb les llumetes de colors.

Nadal s’aboca a les botigues, nassets que miren
amb grans ulls tastant els vins i les joguines
mentre molts pares van fent sumes
que portaran als seus fillets les il·lusions.

Nadal és més que el fred a fora i les llumetes
de colors! Nadal és més que les joguines!
Nadal és més que fer torrons!
Nadal és somni i és la màgia de desitjar
un món millor!