Vicent Pellicer Ollés

L’aigua desitjada

De la gorja del cel,

amarat;

del  sostre de l’univers,

diluvial;

dels pous dels núvols,

profunds;

dels ulls dels àngels,

fecunds,

ploren aigües estanyades,

inesgotables,

que l’home de solc i aixada, i terra!,

clivellada,

espera amb ànsia,

delerosa!

I corren rierols de llàgrimes,

despullades,

per bancals d’oliveres fargues,

ferrenyes!

De les fonts del cosmos,

oceàniques,

vessa aigua desitjada,

pluja!,

pluja!,

consol i assossec dels camps,

d’oliveres  fargues,

estimades!