Antònica Renau Manén
Fa temps, hores, dies i anys,
que el pes d'estar atenta
vigilant constant:
El cap per davant del cor,
El mutisme per davant la tristesa,
l'espera per davant la passió,
M'han tret les ganes de viure.
Per salvar el fruits del meu ventre,
de les pors. Inseguretats.
De ferides amb cicatrius.
Perquè aflorin les paraules netes,
les rialles obertes,
la mirada recta.
Perquè el jo i el tu s'entrellacin
per caminar junts amb altres.
Es bo, el meu cansament de nedar contra corrent,
de caminar sense suport,
de descansar amb soledats.
Desitjant que les hores, dies i anys,
relaxin la vigilància constant.
Juny 1978
0 comentaris:
Publica un comentari a l'entrada
Subscriure's a Comentaris del missatge [Atom]
<< Inici